Aquests darrers dies s'han difós diferents notícies relacionades amb el turisme a Menorca que m'han fet recordar i reflexionar damunt fets presents a la meva memòria relacionats amb aquest tema.
El primer record fa referència a l’anomenat «poblat de pescadors» de Binibèquer, avui tan mencionat pel fet de les queixes dels seus habitants davant la invasió de turistes a totes hores, el que fa que no es pugui gaudir de pau i tranquil·litat. Es parla de 800.000 visitants a l'any, una vertadera gernació per una urbanització que ja fa anys que està morint d'èxit, com es diu ara. Tenint en compte la reduïda superfície i l'estretor dels carrerons, la densitat de turistes per metre quadrat esgarrifa. Atès el «pintoresquisme» del poblat, amb espectaculars fotografies presents, junt amb la vista aèria de Macarella i Macarelleta, a totes les promocions turístiques de Menorca i també pel fet que els promotors turístics passegen visitants per tot on no els costa ni un duro, com és el cas dels focs artificials de les zones costaneres, on apareixen multitud d'autocars plens de visitants gratuïts, la saturació és evident.
A la meva memòria tinc arxivades imatges de l'any 1966, quan jo era a Menorca complint amb les meves obligacions militars. Per aquells temps just s'havia acabat la primera fase que, em van dir, constava d'una cinquantena d'habitatges, que van ser venuts en un tres i no res; l'èxit va ser total, de manera que es comentava que un promotor de la urbanització va comprar tres cotxes d'un cop. Posteriorment, la urbanització va anar creixent fins a arribar a més de 150 casetes o apartaments. I la lluminositat i estètica han induït la idea que es tracta d'un poblat genuïnament pescador. Una altra llegenda sense cap sentit ni realitat. Aquest poblat fou dissenyat, diuen, per un arquitecte català, Francesc Barba Corsini (qui, per cert, ja havia dissenyat la urbanització de S’Algar), però crec que l'autèntic autor intel·lectual va ser un aparellador de Sant Lluís, Antoni Sintes Mercadal. Es comentava que corregia els mestres de casa que volien fer uns acabats polits i nets, dient-los que havien de fer parets exteriors tot descuidades i mal rematades.
Algunes d'aquestes històries me les va explicar un soldat-escultor de la meva Companyia, que va ser contractat pel promotor per a fer-li un «Sant sopar» tallat sobre llenya que, per cert, li va quedar molt bé.
En definitiva, la meva reflexió d'avui és que ja veurem com acabarà la cosa. Cal desitjar que no acabi com les recents manifestacions populars a les Canàries, on la gent ha protestat enèrgicament per mor de la massificació turística. Diu el refrany castellà allò de «cuando veas las barbas de tu vecino pelar...».
