En la incertesa del què passarà, de predir el futur, l’ésser humà sempre hi ha tingut la banya posada des de temps immemorials. De petits jugàvem a llegir els palmells de les mans com si fóssim uns entesos en quiromància per mirar d’endevinar què seria de nosaltres en temes d’amor, salut i treball a partir de les línies marcades. Una creença que fins i tot miràvem de contrastar llegint amb afició el nostre signe del zodíac per acabar de saber com ens aniria la cosa. Llavors no sabíem que existien o com a mínim no sentíem rallar dels tests genètics amb què la ciència ha fet una passa de gegant a tot el món.
Ahir sortia la notícia que uns investigadors de l’hospital de Sant Pau havien identificat una nova forma genètica de l’alzheimer en el que el 95 per cent de les persones de més de 65 anys que tinguin duplicat un gen determinat, tenen tots els números per desenvolupar aquesta malaltia del cervell. Un descobriment que suposa un gran avenç en molts aspectes però que a la vegada, m’obre l’interrogant si seria convenient que tots ens poguéssim fer aquests tests per actuar preventivament i afrontar amb millors garanties el que ens tocarà d’aquí uns anys, si és que realment volem saber-ho o potser preferim que no. Poder conèixer aquest futur tal vegada ens angoixi, ens condicioni o potser ens transformi, no ho sé. Com va dir-nos l’altre dia Javier Gomà durant les Trobades & Premis Albert Camus celebrades a Sant Lluís, tots i cadascun de nosaltres som uns filòsofs, però uns filòsofs insuficients i qualsevol cosa que ens ajudi a posar una peça més en aquest puzle inacabat que són les nostres vides, serà sempre benvinguda.
