Via Menorca és una crida a la mobilització. Podem dir que, sec i contundent, aquest toc de baula del GOB ens interpel·la a mirar el futur més immediat amb intel·ligència si no volem renunciar a un estat molt més digne de les coses a la nostra illa.
En un moment d'incerteses, ens cal entendre quin és l'abast de les dificultats o problemàtiques i preveure solucions allunyades de prejudicis absurds i convencionalismes estèrils. En aquest sentit, el grup ecologista subratlla la massificació turística, les dificultats d'accés a l’habitatge, la inexistent gestió racional de l'aigua o el monocultiu econòmic, cada cop més dependent del turisme; i proposa, si més no, vies d'abordatge assenyades. Per això, al meu modest entendre, la virtut de la proposta Via Menorca és que constitueix un exercici, senzill i oportú, de pragmatisme i possibilisme.
És l'hora, perquè ja hauríem de saber que anar contra la natura o el sentit comú vol dir haver de gestionar, tard o d’hora, frustracions o, pitjor encara, ressentiments. La indignació, que dona pel que dona, ens ha de servir d'esperó. Ha arribat el moment, doncs, de maldar per establir una certa franquesa amb la realitat: els polítics no tenen consol i l'administració no té remei; per tant, la pressió social, de concert amb els quatre reptes breument exposats, ens ha de permetre funcionar com a eixam social i remar plegats cap a un horitzó gens llunyà però dificultós.
En breu us parlaré amb més detall de com veig la qüestió del monocultiu turístic.
