‘Àngela Maria’

David Baret29/11/24 4:00

Sempre he estat un gran fan de les interjeccions, és a dir, d’aquella part de la gramàtica que no apareix al diccionari però, en canvi, és un tret genuí de la nostra llengua. Expressions com «alto les seques», «àngela maria», «redeu» o tota la col·lecció d’«ecs», «ui», «aix» i companyia que emprem habitualment, potser sense adonar-nos. És per això que m’ha fet gràcia llegir que un grup de científics amb seu a França, Xina i Austràlia, estan portant a terme un estudi sobre totes aquestes onomatopeies, així com les vocalitzacions no convencionals per entendre com és que ens posem d’acord culturalment sobre el seu significat i la seva forma.

El treball es basa en una sèrie d’enregistraments sonors amb voluntaris que responen com reaccionarien a diferents situacions, des de cremar-se a celebrar alguna cosa o menjar alguna cosa en mal estat. Una de les primeres conclusions és que, sigui quina sigui la llengua que es parli, hi ha similituds fonètiques per a l’expressió del dolor, però no pas per altres com per exemple, l’alegria o el fàstic. En aquest cas la vocal «a» o el seu equivalent sonor, apareix a 131 llengües dels cinc continents quan expressem mal. A l’estudi parlen si podria estar relacionat amb la fisiologia del dolor. Representa que quan tens un gran mal, el més habitual seria obrir la boca de bat a bat, la qual cosa porta naturalment a la «a». I, per tant, és més difícil en aquest cas articular una «i» que requereix mobilitzar la llengua, o una «o», que requereix tensar els llavis, tot i que hi ha qui també empra «ui» com a vàlvula d’escapament. Serà interessant saber a quina conclusió porta quan arribin al «tururut xinxola»!

David Baret

Xubec

‘Àngela Maria’

También en Opinión

Que el pequeño comercio de los centros históricos...

Que la preciosa cala de Rafalet, en el término municipal de Sant Lluís, amaneciera...

Que el ascensor de la estación marítima del puerto de Son Blanc...

On deu ser?

‘Àngela Maria’

Noticias relacionadas

También en Opinión