Un poc d’història per celebrar el dia de les Illes Balears

Els primers indicis de la presència humana a les Balears, es situen entorn de 3.500-3.000 a.C. Parlam de la cultura pretalaiòtica. L'arribada de nous pobladors obre el període talaiòtic (1500 a 123 a.C.) que trobam únicament a Menorca i a Mallorca i que finalitza amb la conquesta romana. Les Illes Balears es van veure immerses en l'activitat comercial i colonitzadora de grecs i fenicis, fins que Roma envaí i conquerí les Illes el 123 a.C. i l'arxipèlag passà, per primera vegada, a dependre d'un poder exterior.
El 455, els vàndals ocuparen les Balears. Poc després de l'any 534, van ser conquistades per les tropes de Justinià i integrades a l'imperi Bizantí.
Després d'una etapa d'incursions, l'emirat de Córdoba les ocupà. El període islàmic de les Illes Balears (segles X-XIII) significa la seva incorporació a una civilització diferent, tant a nivell religiós com cultural.
La conquesta catalana de Mallorca (1229) i d'Eivissa i Formentera (1235), per Jaume I, i la de Menorca (1287) per Alfons III, significaren la incorporació de les Balears al món cristià occidental. Dins el marc de la Corona d'Aragó, les Balears disposaren d'institucions d'autogovern pròpies. Els idiomes emprats dins la nova societat foren el llatí i el català. Les institucions i els usos idiomàtics s'hi mantingueren fins a la victòria de Felip V que amb el Decret de Nova Planta (1715), abolí les institucions pròpies i començà una introducció autoritària de la llengua castellana. Menorca, per la seva banda, sota sobirania britànica pràcticament tot el segle XVIII, mantingué institucions pròpies i experimentà un notable floreixement de la cultura il·lustrada en llengua catalana.
Amb la Diputació Provincial de Balears (1812-1978) les Illes foren sotmeses a una institució centralista, en el marc d'una Espanya que aspirava a transformar-se en un Estat unitari a imitació de França. La llengua catalana fou exclosa de l'Administració pública, de l'ensenyament, del notariat i de la vida comercial. Amb la II República (1931) s'intentà, sense èxit, aprovar un Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears. La Dictadura de Franco (1936-1975) significà l'enduriment del centralisme polític i de la persecució de la llengua catalana a les Illes Balears.
La restauració democràtica, exemplificada en la Constitució Espanyola (1978) permeté l'aprovació, primer, del règim preautonòmic integrat pel Consell General Interinsular i els Consells Insulars de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera (1978).
El 1983, fou aprovat l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i se celebraren les primeres eleccions autonòmiques. D'aleshores ençà, l'autogovern de les Illes Balears s'ha incrementat amb competències com Educació, Sanitat i d'altres. El sistema institucional de les Illes Balears és format pel Parlament, el President i el Govern. Els Consells Insulars són les institucions de govern de cada illa.
Commemorant l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, cada 1r de març celebram el nostre dia.