Alícia en un país enlluernador

Disney ens enlluerna novament amb una proposta encisadora que promet transportar-nos al país de les meravelles, el d'Alícia, l'eterna Alícia. La història es situa en un altre moment, deu anys després del somni màgic d'aquella filleta, que ara es presenta tota una joveneta que surt d'una festa snob i entra en el forat d'un arbre. El títol escollit per Tim Burton, director famós i controvertit creador de la nova pel·lícula, no pot donar peu a confusions en igualar-se al clàssic de Lewis Carroll "El ­País de les Meravelles". No obstant això, anunciant prèviament el canvi de temps, s'hauran sentit legitimats a fer amb la vella història els girs que els complaguin. Si és així, no serà el mateix. Hagués estat més oportú variar, encara que fos lleugerament, el títol, introduir-li alguna altra paraula... alguna pista per no confondre el personal, en principi infantil, que l'Alícia que veuran és una altra distinta a la del clàssic que utilitzen com a ganxo. Però per comprovar-ho haurem d'esperar, la pel·lícula no s'estrena fins el 16 d'abril.

L'espectacularitat està garantida de totes totes. No només per la marca i pel cineasta, sinó perquè novament abraça tots els avanços tecnològics, que ens transportaran més enllà i davant els que ens haurem de sorprendre per no haver-los experimentat mai abans. A pesar de tot, de l'èxit garantit, la crida a la massa absoluta ha començat en aquesta ocasió amb un ingredient nou en la campanya publicitària, el d'una exposició que permet veure, i tocar, més de 40 peces de l'attrezzo original, contemplar dibuixos i sobretot passejar pel món de faula amb el que tantes vegades haurem somiat. L'exposició, que també té el mateix títol, ha donat la volta al món fent escala a set ciutats, l'última ha estat Madrid. La mostra inclou espais per a la lectura i tallers de maquillatge i perruqueria per a fillets i filletes.

El que es tem amb tot açò és haver perdut l'essència del conte, el rerefons de cada episodi, de la història completa, el que ha fet que amb el temps "El País de les Meravelles" sigui un referent, un clàssic en tota regla.
Gaudirem de la pel·lícula, no hi ha dubte. Només s'espera poder també celebrar una adaptació sense traïcions al servei de l'espectacle i que fillets i filletes de tot el món emprenguin el viatge amb Alícia al vertader país de les meravelles i no a cap altre de més ostentós, ni més estrambòtic, ni més divertit; l'original ja ho era prou.