Fernando Sabino Seguí08/08/10 0:00
TW
0

Benvinguts incrèduls! 'CineClub' és una novela força curiosa…La va escriure David Gilmour i és una mescla d'autobiografia i assaig sobre cinema…Una altra història al voltant d'un pare i un fill…en aquest cas la del propi Gilmour i el seu fill Jesse, un estudiant pèsim que no vol anar a l'institut…El pare, en una atac d'onanisme acadèmic i de condescendència liberal, li va proposar un tracte al marrec…Un pacte d'allò més inusual…No havía d'anar a l'institut i tampoc calia que es busqués un treball; a canvi havía de prometre que s'allunyaria de les drogues i que hauria de veure tres pel·lícules a la setmana amb ell…Films que el propi Gilmour Sr. s'encarregaria d'escollir…Of Course…

Es tractava d'acceptar una educació diferent basada en la història del cinema… El pare li feia breus introduccions de les cintes abans d'aquestes particulars exhibicions, i va anar demostrant una perspicàcia cada vegada més gran passades quatre o cinc frases… Així, per exemple, després de veure 'Delitos y faltas' de Woody Allen, reflexiona: 'Avui en dia, les pel·lícules de Woody Allen desprenen una sensació de frisera, com si intentés acabar-les el més aviat possible i treure's el mort de sobre per fer una altra cosa… Aquesta altra cosa, per desgràcia, és fer una altra pel·lícula…És una espiral descendent…Tot i això, després d'haver rodat més de trenta films, tal vegada hagi realitzat l'obra de la seva vida…Tal vegada tingui el dret de treballar a la velocitat que vulgui d'ara endavant… Tot i això hi va haver una època en la qual estrenava una meravella darrera una altra'…Aquesta nutritiva aproximació sobre l'acte de crear i el protocol de treball de l'artista de Nova York, per exemple, forma part del magnífic temari humanistic i artístic d'aquesta fabulosa tesi paterno-filial…Álvaro Corcuera, del diari "El País", li va proposar altres fronts a Gilmour… Aquests són alguns dels resultats…

Per a un home d'esperit rutinari, que porta una vida gris a una ciutat adormida: 'Taxi Driver' (Martin Scorsese, 1976)…'Mentre persegueixes una vida mitjana i equilibrada a la ciutat, pensa amb el qui pot estar assegut al teu costat al metro'…

Per a un 'Workaholic hiperresponsable, adicte a Internet i incapaç de compaginar la vida personal i la laboral: 'Inseparables' (David Cronenberg, 1988)…'Un guió excel·lent… Ajuda a que no et prenguis a tu mateix, ni a la teva feina, massa seriosament'…

Per a un tipus que estima i cuida més el seu cotxe que la seva xicota: '¡Qué Bello es Vivir! (Frank Capra, 1946)… Que a prop has d'arribar a estar de perdre algú que estimes per entendre les prioritats de la vida…Capra ens ho conta amb total mestratge'…

Per a un famós esportista que és millor jugant amb el seu avatar en un videojoc que en la vida real: 'Belle de Jour' (Luis Buñuel, 1967)… 'La gran contemplació de la felicitat i la autorrealització de Buñuel…L'únic lloc on s'ha de jugar-se la vida…és la pròpia vida en si mateixa'…

Per a un ecologista extremadament radical: 'El Resplandor' (Stanley Kubrick, 1980)… 'Aquesta és la història d'un tiu, Jack Nicholson, que agafa tot l'aire fresc, solitud, neu neta i cels oberts del món…No ho pot manejar…Masses coses bones converteixen a Jack en un 'bad boy'…

Per a una noia que s'ho gasta tot en roba, una 'fashion victim' obsessionada amb la seva imatge: 'La Mosca' (Cronenberg again, 1986)… 'Aquesta òpera de Cronenberg (no apta per a susceptibles i sensibles) suggereix que ens convertim en allò que consumim'…

Amb cintes tan dispars de fons com 'El Padrino', 'Instinto Básico', 'Showgirls', 'Ciudadano Kane' o 'La Ley del Silencio', David i Jesse parlaven dels principals directors de cinema, de les seqüències més famoses, dels actors i actrius i, de mica en mica, s'anàven acostant als petits i grans temes de la vida: noies, música, feina, drogues, talent, diners, amor, poder, amistat… 'CineClub', traduïda a 13 idiomes, és un repàs personal a la història del setè art, un desafiament als conceptes clàssics d'educació i, sobretot, és una història real i commovedora al voltant de com un pare i el seu fill van sortejar una època molt especial en la seva relació… l'edat en la que els fills es tanquen en si mateixos i els pares perden l'oportunitat d'arribar a ells… 'Durant un any i mig em despertava per les nits pensant que m'havia equivocat…Molta gent no em va entendre…Els meus veïns pensaven que havía destrossat la vida de Jesse'.

'El meu fill era llest. Però odiava l'escola. Li estava robant la vida… Simplement necessitava estar amb un home més gran…Amb el seu pare…' Tot i que no ho recomana, l'experiment no va sortir del tot malament… Jesse es va graduar i va fer un curs d'accés per poder entrar a la Universitat de Toronto… Irònicament, després del que li va costar entrar a la facultat, va veure que no era per a ell… Ara és escriptor… 'Una obra meva s'està representant a la República Txeca' comenta Jesse… 'Té ofertes a Canadà'… contesta el pare, que el vol a prop seu… com sempre… com no…

Fins la setmana que ve, incrèduls!