Pescadora d’emocions

Morellet de cova, un peix volador lluent, un preciós raó o el bonítol pare i fill estan a la carta entre quatre sardines quadrigèmins o l'obra que du per títol "Els pans i els peixos". Envasar al buit té tota una càrrega simbòlica que transcendeix en la pròpia intenció i en les paraules de l'artista, "alberga la incorruptabilitat al·ludint a la vida eterna, a la il·lusió de la permanència en el temps a la immutabilitat dels elements". Muriel es confessa una enamorada del treball en col·laboració i es troba especialment a gust entre els restauradors "me'ls han envasat a Ses Forquilles, era important fer-ho bé. Es nota amb aquesta exposició que ho he fet perquè em venia de gust".

La inauguració va ser tota una festa amb glosa, a càrrec de Pele, pomada i sobrassada, que va tenir com a protagonista una artista que, a pesar de navegar sempre entre procediments pictòrics, sorprèn al públic amb les seves performances. Accions com la de l'any passat, "Perfôrmar", realitzada en el marc d'Art al Nord, en la que va pescar una de les seves sirenes, o la intervenció efímera d'aquest any, en el mateix context, "L'evolució del rastre".
Per Muriel Parra treballar els peixos envasats ha estat un parèntesi del seu projecte a llarg termini sobre les sirenes a Menorca. Amb Sirenes Parra explora l'al·legoria estètica del mite i ho fa amb un ensamblatge de múltiples recursos tant humans com materials. Prest marxa de nou a Barcelona, viu a cavall entre l'Illa i la seva terra natal, el que li permet mantenir la inspiració per un costat i totes les possibilitats tècniques i físiques per l'altra.