TW
0

A Bep Marquès li surten els cd's per les orelles. O almanco ho sembla. La seva vida gira al voltant de la música així que sembla el normal. Idò, qui millor que ell per encetar aquesta nova secció. "La discoteca" recorrerà les col·leccions particulars de tots els qui vulguin compartir els seus gustos per la cançó. El cantant dels Inventari i locutor del programa de ràdio Sa Nostra Música es reconeix romàntic perquè, diu, que encara conserva la màgia d'anar a la botiga a comprar un disc i descobrir el seu disseny, els extres o les dedicatòries.

Al recull que guarda com un tresor a la casa de la seva infantesa –al número 24 del carrer Sant Miquel de Ciutadella–, també hi ha vinils i antics cassets que marcaren la seva adolescència. Com tota la generació que cresqué als anys vuitanta no hi manquen els treballs de Hombres G. "D'ells vaig comprar el meu primer cassetEstamos locos o quéquan tenia 13 o 14 anys, em va costar 1.000 peles", recorda. La Guardia, Nacha Pop, La Frontera, Loquillo o Duncan Dhu, entre molts altres, foren els sons de la seva pubertat.

Un ídol de pes
Bep Marquès conta com el pop-rock nacional sempre ha estat una de les seves debilitats, però qui se'n duu el lloc d'honor del seu deliri musical és "mestre" Joaquín Sabina de qui té tota la discografia, rareses incloses. "El veia actuar a la tele a aquell programa dels noranta que es deia Rockopop, llavors em semblava un tiu simpàtic i m'agradava com actuava". Amb el temps Sabina es convertí en tot un ídol, fins el punt que el grup Inventari es diu així pel discInventario(1978). Marquès remarca que el segueix des de fa 21 anys, des de poc després dels inicis i no des de l'allau de seguidors que li sortiren a Sabina arran del boom de19 días y 500 noches. "Vaig comprar el meu primer casset d'ell de segona mà i per 300 peles. EraHotel, dulce hoteli m'en recordo molt de la cançóBesos de Judasque era el tema 4 de la Cara A, imagina't!", comenta. En directe el va veure a Maó el 1994; amb Serrat (Dos pájaros de un tiro) a Barcelona el 2007; i l'any passat al Palma Arena en la gira deVinagre y Rosas.

Andrés Calamaro, Antonio Vega ("un crack que sempre he admirat"), Enrique Urquijo o Aute formen part del seu repertori d'indispensables. A l'àmbit internacional, destaca Bob Dylan de qui encara conserva la cintaOh Mercy (1989); Dire Straits; U2 i més recentment Coldplay.
Per la seva feina i seguiment, Bep Marquès és un gran coneixedor de la música en català. A la seva discoteca no hi falten Els Pets, Antònia Font, Tomeu Penya, Anegats, Fora des Sembrat i un llarg etcètera de grups. "Us recomano el disc de LeonmansoRinosaure (Blau); el treball de Carles Grimalt (exOcult)Camaleón Emocional (Sirena Records); el directe 30 anys després de Tomeu Penya; i una raresa, el projecteDuets(2007) de Joan Isaac, un cantautor català que a Menorca encara no és gaire conegut i que fa temes amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Silvio Rodríguez", ho diu un que en sap.

TOP FIVE
1.El hombre del traje gris(1988), de Joaquín Sabina: "Un dels millors discos del meu admirat Sabina".
2.3.000 noches con Marga(2005), d'Antonio Vega: "El dedicà a la seva companya Marga del Río. Un treball indispensable".
3.Honestidad Brutal (1999), d'Andrés Calamaro: "Perquè és un geni de la música i aquí ho demostra amb ni més ni manco que 37 cançons en un cd doble".
4.Fràgil (2010), d'Els Pets: "Perquè després de 25 anys continuen demostrant que estan en forma i que s'han tornat a superar. Aquest és un treball de pop madur, i el tercer que els hi produeix l'americà Brad Jone, i açò que el productor mai repeteix més de dos discos amb el mateix grup".
5.Enrique Urquijo y Los Problemas(1993): "El primer projecte en solitari de Urquijo, amb adaptacions d'Antonio Vega y Tequila. Llavors vaig comprar-lo en casset als magatzems Galerías Preciados de Barcelona".