Els amants Ralph Fiennes i Kristin Scott Thomas a ‘El Paciente Inglés’…

L'anglès que mai va deixar d'esperar…
El 24 de març del 1997, fa catorze anys, 'Fargo' (1996) dels Coen Brothers va perdre la batalla dels Oscars amb un altre anglès, en aquest cas pacient, en lloc de tartamut; 'El Paciente Inglés' (The English Patient, 1996) va ser la gran guanyadora dels Premis Oscars 1996 amb 9 premis de 12 nominacions… Una meravellosa pel·lícula britànica del desaparegut realitzador Anthony Minghella que també va saber guanyar un magnífic film dels sempre magnífics germans Coen en la carrera pels Oscars…

La cinta de Minghella és una obra d'art que parla perfectament de la guerra i de la intolerable devastació física i moral que provoca, de la por com a motor de supervivència, de l'horror en estat pur… Però sobretot parla de l'amor, de la seva pèrdua i de la seva retrobada, dels malsons i dels fantasmes que es passegen pels records, del sentiment de culpabilitat davant els vells i fatals errors, de les agonies lentes, de la redempció moral, de la mort odiosa… Parla de tot això amb un llenguatge commovedor ple de bellesa, elegància i romanticisme… Parla amb la intensitat d'una pel·lícula sincera, antiretòrica i força honesta, confiant més en l'expressivitat d'un gest, d'una mirada, d'una llàgrima, que en els discursos que expliquen sentiments al límit.

Sóc la k del seu llibre?
Minghella va fer d'aquesta adaptació de l'apassionant novel·la del seu amic Michael Ondaatje una qüestió tan personal com a inajornable… i es nota. No és gran cinema artesanal al gust convencional del vell Hollywood, però és cinema amb sentiment, sense càlcul, arriscat i força poètic, que també sap seduir el tiet Oscar, si cal… La història i els escenaris es presten a l'espectacle i a l'exotisme; hi ha guerra, espies, misteri, acció, tortures, suspens, personatges fascinants, però el principal interès del seu director no es concentra en aquests elements tan atractius i exportables, si no en contar subtilment i amb força passió l'amor més trist, el de dues persones que descobreixen tard que allò màgic, carnal i miraculós que els hi succeeix és la nació més autèntica dels éssers humans i que només es viu quan s'estima…

L'acció d'aquesta pel·lícula es desenvolupa durant set anys a El Cairo, enmig del desert, als fronts de guerra, a un monestir italià mig enfonsat, amb constants flash­backs, descrivint passats i presents de vàries persones, contant vàries i emocionants històries a la vegada… És molt difícil organitzar un entramat tan complex, amb la fluïdesa i la racionalitat d'una estructura que es presta a la dispersió i un perillós metratge de quasi tres hores; Minghella aconsegueix no perdre's en el laberint ni perdre en cap moment l'espectador… Aconsegueix mantenir el poderós misteri sobre el passat d'aquest home amb el cos i la cara monstruosament desfigurats que sap, entre alleujadores injeccions de morfina, que la seva existència s'acaba, i al qual cuiden una infermera massacrada emocionalment que no ha perdut les ganes de viure (Juliette Binoche), un ionqui cínic i patidor, amb claus i passat (Willem Dafoe), i un enamorat, estoic i fatalista artificier indi conscient que en la seva professió cada minut que li roba a la mort és un regal (Naveen Andrews, el Sayid deLost)…

Un repartiment perfecte… un pronòstic d'incredulitat…
Durant molta estona l'atmosfera et cobreix, però durant la darrera mitja hora final et desborda i t'emociona, et fa sentir comprensió i pietat cap al terrible destí d'aquests amants que assumeixen el seu desenllaç… Amb 'El Paciente Inglés' hi haurà espectadors que s'enamorin del misteri de la preciosa Juliette Binoche i n'hi haurà d'altres que preferiran l'aclaparadora classe de Kristin Scott Thomas… Ralph Fiennes és la sobrietat intensa del pacient protagonista i Willem Dafoe emergeix, com quasi sempre, d'entre la terbolitat d'allò morbós… Tots estan magnífics en aquesta obra mestra, tot i que va ser la Binoche la qui va donar la gran sorpresa i es va emportar la preuada estatueta per davant d'una bocabadada Lauren Bacall…

Colin Firth, secundari a la pel·lícula de Minghella, serà Oscar al millor actor principal aquesta nit… És, aparentment, l'única seguretat (juntament amb l'Oscar al millor film animat per a 'Toy Story 3') d'una nit que sembla venir vestida amb el glamour de la sorpresa… La porra incrèdula: 'La Red Social' i David Fincher (pel·lícula i director); Firth (actor principal per 'El Discurso del Rey'); Jennifer Lawrence (actriu principal per 'Winter's Bone'); Hailee Steinfeld (actriu secundària per 'Valor de Ley') i Christian Bale (actor secundari per 'The Fighter')… Qui no risca, no pisca… Fins la setmana que ve, incrèduls!