La discoteca de Pedro Sánchez Tuomala, músic

La trajectòria de Pedro en el col·leccionisme de treballs discogràfics és curta però intensa. Com la majoria als que queda poc per arribar a la trentena, l'evolució i les preferències musicals caminen des del grunge fins al heavy passant pels clàssics del rock, aquells que hom considera sagrats, com Led Zeppelin o Pink Floyd.

A mitjans dels noranta un amic li gravà una cinta amb elNevermind(1991) de Nirvana a una cara iIn Utero(1993) a l'altra. Era l'època de la pirateria manual, quan els cassets verges es reutilitzaven una i altra vegada. "Abans escoltava The Offspring, tenia 15 anys i ja sonava la guitarra. Estava amb Paret Seca i els Malas Artes. Crec que tots els que comparteixen els meus gustos musicals feren el mateix procés, fins que vaig descobrir el heavy a través de les revistes especialitzades". Una foto de Marilyn Manson a una d'aquestes publicacions impactà un adolescent Pedro Sánchez. L'estètica no era per a menys. El que no es podia imaginar és que anys després compartiria un concert memorable amb el controvertit vocalista del conegut grup de metall industrial. "Fou alReunion Concertde Led Zeppelin a Londres, allà no només vaig tenir el privilegi d'escoltar ben de prop una de les bandes més importants del rock, sinó que a més vaig seure al costat de Marilyn Manson. Fou tot un privilegi", recorda.

El membre dels Powertrip té quasi un milenar de discs. S'ha gastat molts doblers en música perquè és d'aquells romàntics –malauradament en perill d'extinció– que encara compra cd's, llibres, edicions especials, dvd's... Tot el que faci falta. Una inversió amb molt de gust que cada cop fa menys gent. "És trist dir-ho, però tenc molts amics músics, com jo, que ja no compren els originals". Malgrat ser un apassionat de l'Spotify, no es considera un pirata, doncs "aquest és un sistema perstreaminga on només escoltes, no t'ho baixes gratuïtament".

Pedro manté en el temps el ritual d'anar a comprar un disc, encetar-lo a casa, contemplar el seu disseny, llegir els agraïments, escoltar-lo i estudiar-lo durant un mes i, després, deixar-lo reposar. Posseeix autèntiques joies del col·leccionisme.

Té vinils però no tocadiscos i de cassets ja només guarda els que li caben a una capsa de sabates. "Pot sonar una mica frikie però compro els LP's (Tom Waits, Scorpions, Alice Cooper...) només per tenir les portades de cada disc més grans".

Entre la seva compilació de compactes, destaca tota la discografia del seu grup per excel·lència, Metallica. "Els he anat a veure dos cops, a Barcelona i Saragossa, i aquest estiu viatjaré al nord de França per gaudir d'un tercer concert amb ells. M'agraden no sols per la música sinó perquè les seves lletres són diferents, no són infantils com les dels Iron Maiden o els Judas Priest", explica, mentre diu no entendre aquells a qui no els preocupa conèixer la traducció de l'anglès per saber què diuen els seus grups.

De concerts per Europa
Pedro sol sortir de l'Illa una mitja de 5 cops l'any només per gaudir de bons concerts per tota Europa. Entre d'altres, veié Waits a Berlín; o Alice Cooper a Londres. "Viatjaria més però entre les entrades, l'avió i l'hotel el cost s'encareix bastant". Ara, el març, assistirà al Palau Sant Jordi de Barcelona a veure l'espectacleThe Wall Live, de Roger Waters. "Pink Floyd és una de les meves debilitats, així que segur que m'emociono".

Es decanta per la música internacional. Reconeix que li estiren formacions menorquines com els Puretones, Siscu es Moix o Leonmanso –i no falla als concerts que s'ofereixen a l'Illa–, però es declina absolutament pels grups estrangers. Led Zeppelin, Waits, Pink Floyd o els Radiohead. Per contra, també hi ha bandes que l'han decebut i que ara no tornaria a escoltar mai més com el metal-rap de Limp Bizkit, que ja no són al seu rànquing particular per les discrepàncies que tingueren amb els seus estimats Metallica.

L'agenda de Pedro està plena de compromisos musicals. En aquesta li agradaria incloure una fita: "Poder veure Tom Petty en directe". Més a prop, a Menorca, adverteix que el segon disc dels Powertrip ja està en marxa, però que abans el públic podrà escoltar noves cançons que, diu, "sorprendran".

Com a col·laborador deCulturàlia, està a punt d'obrir –per petició popular– el seu propi blog (http://www.thesongremainsthesame.es/) on penjarà el seu material i els escrits publicats a la seva secció d'aquest suplement, que duu per títolThe Song Remains The Samefent menció explícita i honorífica a la banda sonora i la pel·lícula de Led Zeppelin (durant eltourde 1973). No podia ser d'una altra manera.

TOP FIVE
1.The wall(1979), de Pink Floyd. "És el meu disc preferit de tot l'Univers perquè m'arriba d'una manera que cap altra cd ha aconseguit, sembla que l'han fet pensant en jo".
2.Led Zeppelin IV(1971), de Led Zeppelin. "Fou dels primers discos que vaig comprar quan era petit. Conté la meravellosaStairway to Heaven".
3.Mule Variations(1999), de Tom Waits. "El tenc en vinil. Era a finals dels noranta, quan jo començava a escoltar bona música. Gran Waits!".
4.Powertrip(1998), de Monster Magnet. "Vaig anar a un concert d'ells i vaig tenir l'oportunitat de donar-li al guitarrista el disc dels Powertrip, quan va veure com ens dèiem va al·lucinar!".
5.Los dioses han llegado(1998) de Gigatrón. "Recomano aquest disc per frikie. Es tracta d'un grup heavy de parodies. Són valencians, i si voleu riure no us els podeu perdre!".