Assumpta Pons Casas: «Deu anys a l’Orquestra de RTVE m’han satisfet»

Ja tocava tornar per fer un concert de cambra.
— Sí. Fa bastant de temps que no n'hi faig cap, del darrer en deu fer quatre anys, a Fornells. L'estiu passat em van demanar de venir al Festival d'Estiu de Ciutadella, però no va poder ser.

Fa temps que toquen junts els membres del quartet?
— El 1998, quan vaig fer oposicions per entrar a l'Orquestra de RTVE, al tribunal ja hi havia na Mariana Todorova. Ja era concertino. Una mica més endavant va entrar na Rocío Gómez i després en Javier Albarés, que ara és violoncel solista. Vam començar a tocar junts llavors.

Com sorgeixen aquests concerts a l'Illa?
— La idea ve de Joventuts Musicals d'Alaior. Caterina Juanico me va proposar tocar a Alaior, però un desplaçament així per a un únic concert no és viable. Per açò en farem dos, dissabte (20 hores) a la Sala Albert Camus de Sant Lluís, i diumenge (19.30) a la Sala d'Activitats Ciutadanes d'Alaior.

La música simfònica té bona salud?
— A Madrid està bé. Tenim la sort de tenir quatre grans orquestres, la de RTVE, que ha viscut moments molt delicats; la de la Comunidad de Madrid, que també ha tingut molta inseguretat; la Nacional de España; i la Sinfónica de Madrid. I mouen molts doblers, duen directors i solistes fantàstics. El que està difícil és per als grups petits.

És difícil mantenir-se sent petits.
— La cultura no dóna doblers, dóna cultura, i és una mica més difícil que surtin concerts, i encara més, ben pagats, per a grupets que viuen de l'autogestió. Perquè s'han de pagar molts impostos i hi ha moltes despeses.

I a nivell de públic?
— A Menorca, tocar és una xalada, a la gent li encanta la música, encara que és ver que hi ha molta afició al cant. I a Madrid també. Fins i tot hi ha cicles gratuïts, com els concerts de cambra que organitza l'Orquestra de RTVE, als que hi va molta gent.

Ara està en excedència.
— A l'Orquestra de RTVE hi vaig sonar deu anys, i després vaig optar per fer de professora, que és una de les coses que més m'agrada. El 2008 vaig fer les oposicions per fer de professora de conservatori, però fins l'any passat no me van donar destí definitiu, al Conservatori Teresa Berganza. Mentre, vaig fer un tour per Madrid, de banda a banda per diversos conservatoris.

Com ha estat l'etapa a l'orquestra?
— L'he gaudit molt, hem fet molts viatges, moltes gires, per Espanya i a fora, a França, Suïssa, Polònia, al Japó. I hem gravat molts discos. Però després de deu anys, ja me vaig quedar satisfeta. Des del dia que hi vaig entrar, sabia que no acabaria allà. La meva intenció era agafar experiència, per poder ensenyar, és el primer que necessites. Per açò, el primer va ser sonar, sonar i sonar.

Per què es passà a la docència?
— És una cosa que tenc dins el cap des dels inicis. Vaig fer la carrera de Matemàtiques i el CAP, perquè el que més m'agrada és ensenyar i rebre ensenyança. És el més polit i interessant. Ho tenia claríssim, però vaig deixar la carrera dins un calaix.

Hi va haver un gir inesperat?
— Va ser un fet curiós i de molta sort. El darrer any de carrera, a l'estiu, en Pedro León, concertino de l'Orquestra de RTVE va venir a fer un curs a Menorca. En aquell moment, jo feia tots els cursos que podia. Ell es va sorprendre i me va dir que podia entrar a qualsevol orquestra professional.

Entrà a l'orquestra a través d'ell?
— No. Amb la carrera feta i quan em plantejava què fer, mon pare va saber que s'havien de fer oposicions, i em va animar a presentar-m'hi. Jo no hi perdia res. Vaig anar-hi a l'aventura i vaig treure una de les tres places per a violí. Va ser un canvi de plans, el meu trasllat a Madrid, el 13 d'abril de 1998.

Ara idò, fusiona les seves grans passions, ensenyança i música.
— Es pot dir que sí. I no és el mateix donar classes a un institut, a un grup, que fer-ho de forma individual. Al Conservatori, la meva funció és una mescla entre professor i entrenadora personal, per donar als alumnes tota la motivació i totes les idees que pugui, per ajudar a què treguin tot el que duen a dins. Perquè són joies, fillets que s'esforcen moltíssim, tenen molt talent. Xal molt de veure el seu progrés, l'interès i la il·lusió.

Vénen bones fornades de músics?
— Sí. Cada vegada n'hi hauran més, cada vegada estan més ben preparats, tenen més possibilitats per estar-ho. Perquè record que quan jo era petita no hi havia ni professor de violí a Menorca, i en venia un, de tant en tant, de Palma. I jo encara vaig tenir sort, perquè quan tenia 13 anys vaig conèixer un gran violinista, Alfred Malececk, primer violí de l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Va venir a retirar-se a Menorca, en un moment en què la de Berlín era la millor orquestra del món. Durant cinc anys me tenia a ca seva cada dissabte, fent sessions de dues i tres hores. Avui, en canvi, a Menorca hi ha un munt de professors, i molt ben preparats. Tenim la sort que, avui, qui vol aprendre, pot, en persona o a distància