"Tornar a ser petits" - Suc i Sopes ft. Leonmanso | Youtube: Suc i Sopes

TW
3

Suc i sopes és un grup jove però amb moltes ganes de fer música i, sobretot, de passar-s’ho el millor possible entre instruments i partitures. La seva història va començar fa poc més de dos anys amb l’única pretensió de gaudir amb la música i versionar els seus artistes i cançons preferides. Ara acaben de presentar el seu segon tema propi, «Tornar a ser petits», una mirada a aquella infància que ja mai no tornarà.

El conjunt està format per vuit joves de Ciutadella, Clara Pons i Maria Moll (veus), Roger Rosselló (saxo), Joan Pere (piano), David Anglada (guitarra acústica), Joan Borràs (guitarra elèctrica), Iker Riudavets (baix) i Miquel Gomis (bateria). Les seves referències musicals són Dos Sipiots, Leonmanso, Rudymentari o Orgànic, i el seu estil apunta a un «pop modern caracteritzat per dues veus femenines sempre acompanyades per tocs de saxo».

«El grup va néixer amb la idea de fer versions, fer cançons pròpies no és una prioritat, però pensam que també està bé tenir-ne algunes que puguin ser el nostre tret característic», apunta na Maria Moll. «L’objectiu no és guanyar res, sinó passar-ho bé fent música», afegeix la jove, qui valora per damunt de tot l’amistat que envolta el grup. «Som com una família».

Els vuit músics estudien a Barcelona i Girona i durant el curs es troben, però no tant com els agradaria. Per açò incrementen l’activitat musical a l’estiu, «feim tres o quatre assajos per setmana amb l’objectiu de poder fer un concert a final d’estiu». És així que fa dos anys van reunir cent cinquanta persones al camp de futbol l’Orient i l’estiu passat ja van ser 450 ànimes al teatre del Casino 17 de Gener. «El que més ens motiva és la implicació dels nostres amics i altres joves, que ens ajuden molt; gairebé creuen més amb noltros, que noltros mateixos», agraeix Moll.

Dos temes propis

Iker Riudavets és el compositor de les cançons pròpies del grup, «Surt des niu» i «Tornar a ser petits». I xerren totes dues del valor de l’amistat, la joventut, Menorca i ser menorquins. I en la darrera s’hi suma una mirada nostàlgica al passat i a la rapidesa amb què tot passa. «Parla de com es vivia abans la infantesa i com ha canviat ara, intenta plasmar aquella manera de viure de les nostres generacions i que ja mai tornarà a ser el que era», apunten des del grup.

A l’hora de gravar aquesta segona cançó i de fer el vídeo (es pot veure a Youtube) han comptat amb la producció d’Elm_Musica, l’assessorament de Musikbox Menorca i l’ajuda d’Aitor Comellas, Miquel Taltavull i Toni Allès. També de Leonmanso, qui els acompanya posant la veu.