Ponç Pons, en una antologia de la poesia catalana

La prestigiosa i més important editorial portuguesa de poesia,    Assírio & Alvim, ha editat «Resistir ao tempo». Es tracta d’una antologia bilingüe, de 616 pàgines, que pretén donar a conèixer en el país lusità els més importants poetes en llengua catalana de tots els temps.

L’antologia comença amb Ramon Llull, i recull poemes dels autors més representatius de cada època. Entre els antologats hi ha Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Jacint Verdaguer, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Maragall, Josep Carner, Clementina Arderiu, Carles Riba, J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit, Pere Quart, Màrius Torres, Rosa Leveroni, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre, Montserrat Abelló, Joan Brossa, Felícia Fuster, Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Miquel Martí i Pol, Miquel Àngel Riera, Feliu Formosa, Joan Margarit, Francesc Parcerisas, Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal.

Entre tots aquests noms hi ha també el del poeta menorquí, que és conegut a Portugal sobretot pel seu llibre «Pessoanes» (premi Alfons el Magnànim), i que és reconegut com a traductor de poesia lusitana, com ara a «Quatre poetes portuguesos»,    que va ser premi Cavall Verd de la Crítica; «Antologia de Sophia de Mello    Breyner Andresen» i «Senhal. Vint-i-cinc poemes portuguesos».

Assírio & Alvim va presentar aquesta antologia al Jardim do Museu Palácio    Pimenta, a Lisboa. En paraules dels antòlegs Àlex Tarradellas, Rita Custodio i Sion Serra Lopes, amb aquest volum pretenen «omplir un important    buit i donar una visió de conjunt de la poesia escrita en llengua catalana, en una antologia panoràmica que abraci des dels seus inicis fins a l’actualitat».

Aquest volum permet establir vincles culturals. Recordaren les paraules de Josep Pla, on deia que «la frontera no és un límit; és una gran finestra oberta». Així, l’antologia és aquesta finestra, que vol ser una pissarra plena de grans poemes en dues llengües germanes. Per últim, referit al títol, «Resistir ao tempo», a través de la selecció realitzada, «el lector podrà comprovar que molts dels poemes aborden el pas del temps amb connotacions molt diverses». Així, «la saudade portuguesa, la morriña gallega i la nostàlgia i enyorança catalana són una prova que el temps és una constant en tota la poesia». Perquè, «recordant les paraules de Gabriel Celaya, ‘la poesía es un arma cargada de futuro’ i és la millor arma per resistir les inclemències del temps».