Si una carícia és una demostració d’afecte, d’amor, dilluns vespre el Claustre del Seminari en va anar ple, de tendresa i de dolces carícies, encara que també hi va haver moments musicals més àcids. En aquest cas, però, les carícies no foren fetes tocant suaument amb la mà, sinó amb la veu, delicada i subtil, seductora i carregada de registres sovint molt compromesos del contratenor català de volada internacional Víctor Jiménez Díaz, artista amb una expressivitat fora mida i una presència escènica que deixà literalment enlluernat al públic, al tercer concert de l’edició 2021 del Festival de Música d’Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella.
No poc d’aquest mèrit també hi ha que donar-lo a l’arpista murcià José Antonio Domené, que mostrà un impecable domini tècnic del seu instrument i que, amb un discret protagonisme però sempre i de forma constant notant-se la seva presència, va viure igualment amb passió la vetllada. De fet, si especial és escoltar un contratenor cantant mélodie françoise, potser més rar és encara que l’acompanyi una arpa, instrument a vegades lligat a sons celestials i que esdevingué ideal per sumar-se a les carícies vocals de Víctor Jiménez Díaz.
La proposta, comentada amb molta empatia i reflexió per part dels concertistes a mesura que anaven desgranant el programa, es dividí en quatre blocs, dedicat cadascun a altres quatre compositors dels més representatius de la mélodie françoise, a cavall entre els segles XIX i XX. I açò amb uns quants hits d’aquest tipus de cançó popular i donant també entrada a dos temes per a arpa sola, aprofitant per explicar un poc d’història i el funcionament d’aquest instrument d’origen antic i que actualment té fins a 47 cordes i 7 pedals (un per a cada nota) i cadascun amb 3 posicions.
Les dues composicions arpístiques interpretades per Domené, intercalades entremig de les melodies, van ser l’exigent i bella «Impromptu núm. 6» de Gabriel Fauré, d’una riquesa tímbrica elevada i on hi ha tot el que l’arpa pot donar com a instrument; i l’andantino con moto de les «Deux Arabesques» de Claude Debussy, una obra molt coneguda i d’aires pianístics que, tocada virtuosament, fou molt aplaudida pel públic.
Les quatre cançons dels «Chants Populaires» de Maurice Ravel, nascut al País Basc francès («Espagnole», amb text de Rosalía de Castro; «Française» en llemosí, català antic; «Italienne», en romà antic; i «Hebraïque», on es canta a la mare en jiddisch jueu), reivindicant un sentiment de pertinença que en aquells moments de Gran Guerra ja generava problemes, serviren per encetar una connexió emocional que ja no s’abandonaria fins al final.
De l’Europa de la Gran Guerra, la poderosa i brillant veu de Víctor Jiménez transportà als espectadors al fosc París que vivien músics com Fauré, amb la impressionant lamentació i sensació de buidor pel dol d’una persona estimada que és la seva «Chanson du pêcheur». O amb la més divertida, o no tan dura, «Après un rêve», de fluïda melodia, així com amb «Le secret» i «La nuit, sur le grand mystère», mostrant també tota la seva complexitat musical.
De Debussy, amb «L’âme évaporée» i «Beau soir» que són melodies amb poemes de Paul Borget i amb l’agudíssima «Les cloches», totes obres primerenques del compositor i mirant més cap a dins que no els anteriors, destacà «Nuit d’Ètoiles», evocant tot un univers nocturn propi de les serenates en una nit plena d’estrelles, màgia pura amb el singular duet.
La part final del programa va ser per al músic veneçolà nacionalitzat francès Reynaldo Hahn, continuador de les melodies de la tradició clàssica però potser ja també captant la més despreocupació de la Belle Époque, de caire més social i d’un estil en certs moments proper al cabaret. Si fantàstica fou «L’heure exquiside», una petita joia musical que en el seu dia feu plorar al poeta Paul Verlaine, de qui són els versos, poc endarrere quedaren «Si mes vers avaient des ailes!» i «Paysage». Tot i que fou el tema d’amor «À Chloris», probablement la cançó més coneguda de Hahn i que és un homenatge a Bach, potser el més especial. Així i tot encara hi quedava una part per arribar, per arrodonir les carícies, amb fins a tres increïbles bisos de regal: «Nana i Polo» de les «Siete Canciones Populares Españolas» de Manuel de Falla i la repetició de la «Chanson Françoise» de Ravel.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.