Anna Ferrer prepara al ‘Principal’ el seu ‘Parenòstic’

En aquesta aventura la menorquina compta amb la direcció del Niño de Elche, un músic que aporta «una visió externa» i que «m’ha ajudat a sortir de les obvietats» habituals que sorgeixen durant el procés creatiu. «Ha modificat l’estructura de l’espectacle i ha aportat idees per jugar amb els instruments», diu la cantautora, que s’enfronta a una proposta on veu i música depenen d’ella. «Toc la guitarra, el guitarró, el tambor i el sintetitzador».

Tradició pagesa

La meitat del repertori inclou temes pròpis nous, i l’altra meitat la formen tonades del camp que s’han perdut. «Són tonades que ha recuperat Robert Alzina amb una investigació», sobre les «tonades de feina que tenen el seu origen en la conquesta de la corona d’Aragó, a partir de 1287». Són aquelles cançons que, «igual com els negres en els camps de cotó d’Amèrica», els pagesos cantaven mentre feinejaven. Alzina aporta que «s’anaren desenvolupant com una forma de cultura camperola fins al segle XVIII», moment aquest en què «es comencen a extingir per un procés d’aculturació, en favor de músiques urbanes foranes, com el fandango i la jota, que sonaven més modernes i atractives».

Ferrer admet que és «fascinant» treballar amb aquest material, ja que suposa «llevar una capa a la tradició per anar més endins, al moment anterior de les jotes i el fandango», amb una sonoritat que descriu com «més àrabs, menys europeïtzades», que reinterpreta a partir de documents escrits i sense gaire referents sonors. «Només en tenc un, el d’una dona pagesa mentre espigolava», afegeix.

Fidel al seu estil

Amb aquest nou projecte, Anna Ferrer es manté fidel amb l’interès que sempre ha demostrat per les arrels, i que combina amb els amples referents musicals que té. «Els temes propis estan inspirats en el folklore, però també en les ranxeres, els boleros, la música llatinoamericana». Unes sonoritats que procura adaptar per a configurar «el meu folklore, més proper i més actual, però sempre dins aquest sentit folklòric».

És així que la cantautora «sent que cada vegada estic més a prop» d’assolir el «repte més gros», crear una música «que sigui representativa d’aquesta suma» de referents, amb el seu segell.

Ara, Ferrer continua polint aquest «Parenòstic», del qual farà una prepresentació el setembre al Mercat de Música Viva de Vic, i després a la FiraB de Palma. A Maó, espera gravar l’espectacle en vídeo i algunes cançons es podrien produir més endavant amb la col·laboració d’altres músics.