Els actes que van configurar el Congrés de Cultura Catalana es van fer durant dos anys arreu dels territoris de parla catalana. La idea d’impulsar una trobada «va sortir del Col·legi d’Advocats de Catalunya, i a Menorca, una sèrie de persones, entre elles, Joan Pons Moll, van recollir la iniciativa i la van posar en marxa», explica l’autor. «Era necessari que algunes entitats assumissin el lideratge», cosa que van fer l’Obra Cultural Balear a Menorca, Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella, els Cineclubs de les dues ciutats, les Colònies d’estiu, l’Escola de Teologia i la companyia teatral Delfín Serra; i l’Ateneu de Maó va esdevenir seu principal del congrés. «L’11 d’octubre es va constituir la Comissió Provisional del Congrés» i, a partir d’allà, s’anaren adherint entitats, personalitats i població en general.
Continguts
El llibre comença amb una contextualització històrica del moment i Martí fa una aproximació a les entitats que van liderar el congrés. Açò ha requerit una feina de documentació, fet que no sempre ha estat fàcil, ja que «no de totes hi ha material escrit».
El congrés havia de servir per a «definir cada un dels territoris, com pensar un país que volia ser modern, democràtic i reivindicant la catalanitat». I «no era un congrés de llengua o de cultura en sentit estricte, sinó en el sentit més ample, abastant fins a vint-i-cinc àmbits molt diferents, economia, territori, oci, el fet religiós. I es van organitzar grups de treball per veure la línia que s’havia de seguir per a modernitzar aquell territori». En aquest sentit, a l’Illa li va correspondre l’àmbit musical.
Va ser així que es van impulsar nombroses campanyes de difusió i activitats culturals (a Menorca, per exemple, la Setmana del Teatre Independent, el Festival de Cançó Menorquina, o un homenatge popular a Francesc de Borja Moll).
Tot aquell dinamisme sociocultural i sociopolític va donar fruits ben diversos, com ara la creació d’entitats o projectes com Unió de Pagesos; l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana; l’Enciclopèdia de Menorca; o el primer mapa sanitari de l’Illa; entre altres. De tot el que va suposar «no hem de cercar resultats monumentals, sinó que van sorgir mil debats i mil propostes, que van sumar en aquesta democratització i en la catalanitat en un moment que no era fàcil».
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
NostromoPensar que solamente es decente el que piensa como tu es muy muy peligroso.
⚠️ ¿Quan començaran es polítics a defensar i protegir es menorquí, en tost d'imposar es català? Es sentiment de catalanitat no existeix entre es menoquins, i mai mos faran catalans.
Por más vueltas que le den y más pesados que se pongan, Menorca nunca ha sido, ni es, ni será parte de ninguna cultureta catalana de la seba. Menorca es una isla de un archipiélago muy ESPAÑOL, llamado Baleares. El propio nombre de Menorca no viene de ninguna tradición ni historia catalana, sino ROMANA. El nombre de su capital, MAHÓN, tampoco viene de ninguna raíz ni tradición catalana, sino cartaginesa anterior a Cristo, por Magón Barca, hijo del general Amílcar Barca. Todos esos antimahoneses que tan alegremente se han cargado el nombre oficial de nuestra ciudad, deberían saber y respetar que precisamente uno de sus iconos de esa supuesta cultura catalana que siempre sacan a relucir, el ilustre filólogo menorquín Don Francesc de Borja Moll, en sus escritos siempre escribía MAHÓ, con la histórica H que siempre ha llevado el topónimo de la capital de Menorca y que sin ninguna duda algún día no muy lejano esta ciudad volverá a recuperar para siempre, porque estén seguros de que no hay ni un solo mahonés o mahonesa decente que esté de acuerdo en ver mutilado de esa forma criminal y con alevosía, el ilustre nombre histórico de nuestra amada ciudad, famoso y conocido a nivel mundial en los cinco continentes.
Muy bonito pero ...que no somos CATALÁNES.....
Sempre reivindicant sa catalanitat de una illa que no es, ni es sent catalana. Anb uns orígens clars empero amb una independencia total de sa falsetat dels malamente enomenats paisos catalans I amb una cultura propia formada al llarc dels segles, no segregant sino fonent cultures a n es crisol de s seu propia aillament del que tan solo s enrecorden per treurer ne profit