Anna Maria Ticoulat i Vicenç Pons presenten «L'embruix poètic de les flors»

A cada pintura de l’artista ferrerienc l’acompanya la poesia de l’escriptora ciutadellenca, en una simbiosi que reflecteix la comunió artística d’ambdós. En aquest sentit, Josefina Salord assenyala que «en aquest llibre, poesia i pintura s’emmirallen mútuament fins al punt que ens demanen, als lectors i a les lectores, una mirada conjunta per poder sintetitzar i valorar la particular expressió artística de Vicenç Pons i Anna Maria Ticoulat». D’aquesta manera, es pot parlar de «pintura poètica» de Pons i de «poesia pictòrica» de Ticoulat, que reflecteixen la bellesa del món floral sobre el llenç i el paper, respectivament.   

Poesies

Ticoulat plasma el seu embruix pels quadres amb sonets anglesos de versos blancs i polimètrics, sobretot decasíl·labs, perllongats amb un darrer vers, com subratlla Salord. Es tracta de «Vernís daurat», «Gemmes lapislàtzuli», «Roses de faula», «Jardí del camp», La fogosa mirada», «L’arbre florit fruiter», «Unes prolífiques campanes», «Arbust del litoral», «El rubor de les flors», «Un horitzó de mar», «Un arbre modelable», «Una rosada flor xinesa», «La dolça senzillesa», «Un color de l’espectre», «Perfums dels horts», «Esponerosa copa», «El foc del color», «Una finestra novel·lesca», «Poesia en moviment», «La flor d’estiu», «La finestra discreta», «La porta segellada», «Bellesa rústica», «Un record de l’ahir», «La boira d’or», «El vent de tramuntana», «El pinzell del crepuscle», «Curiosos rupits», «Psicodèlica finestra», «El perfum del lilà», «Els clarins de la mar», «La porxada florida», «El medalló», «El gerro de vidre» i «Un somni blau».

Les pàgines de «L’embruix poètic de les flors» mostren en la seva majoria    l’explosió floral de la primavera, encara que -com apunta Salord- també hi ha referències a les altres estacions de l’any, com «l’estiu ressec de ‘La boira d’or’, la tardor d’El vent de tramuntana’ i l’hivern ‘Un record de l’ahir’». La majoria de les flors que inunden les pintures de Pons apareixen en camins rurals, horts, llocs, porxades, però també n’hi ha que embelleixen les finestres i les portes de qualsevol casa menorquina.