El pintor i escultor ciutadellenc és l’autor de la figura de tres metres que representa la musa de la comèdia, Talia, que com a mascaró de proa, està situada davant l’emblemàtic edifici

El pintor i escultor ciutadellenc és l’autor de la figura de tres metres que representa la musa de la comèdia, Talia, que com a mascaró de proa, està situada davant l’emblemàtic edifici | Manolo Barro

Sonia Marquès Camps18/06/22 3:59
TW
0

El Teatre Principal de Maó va celebrar aquest divendres el 21 aniversari de la rehabilitació de l’edifici amb la projecció del documental de Matías Quetglas «Mientras vivas, brilla». L’artista ciutadellenc, nascut fa 76 anys, és l’autor de l’estàtua de bronze de tres metros col·locada davant del Principal, anomenada Talia, com la musa que representa la comèdia, i com a mascaró de proa, com les figures que adornaven la part alta del tallamar d’una nau. De fet, era així com es presentava a l’acte, on Quetglas va protagonitzar després de la projecció una xerrada acompanyant els arquitectes responsables de la rehabilitació, Joan J. Gomila i Domènec Enrich, compartint informació sobre la creació de l’edifici i l’escultura que li van encarregar.

L’artista, internacionalment reconegut, venia de Madrid, on el passat 15 de juny, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, es va projectar aquest documental, la seva primera experiència cinematogràfica. A la pel·lícula, que compta amb el suport a la part de fotografia de Jesús Gáchez, que intervé també com a narrador, Quetglas conta en una hora l’essència dels seus pensaments i la seva filosofia artística, amb tota humilitat i gran bellesa plàstica. El documental ja s’havia projectat al Teatre des Born, dins el marc del Menorca Doc Fest, l’octubre passat, i a la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Salamanca. I ha rebut el premi al millor guió al Ficimad (festival de cinema independent de Madrid).

Sobre la col·locació de l’estàtua que presideix el Principal, amb tota la solemnitat que atorga ser el teatre espanyol d’òpera més antic, i Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts, l’artista va fer un reconeixement a la feina dels treballadors que van pujar aquella gran figura dalt el pedestal. I recordà els obstacles per adaptar la instal·lació al càlcul del gir que ell havia previst. Abans de ser batejada com a Talia, Quetglas havia pensat amb Melpòmene, amb una màscara dramàtica i una altra de comèdia, com a representant del teatre en general. Defensor de les obres públiques al servei de la gent, com aquesta obra, sotmesa, com ell mateix diu, al judici de tothom, l’artista explica que està esculpida amb la intenció de mostrar fortalesa d’esperit, com en general, totes les figures de la seva obra.

L’experiència amb el setè art, per altra banda, «que m’ha vingut de gran», diu somrient, tindrà continuïtat, explica Quetglas. Ho fa amb la voluntat de comunicació, com aquest documental, que a partir d’una narració senzilla, explica coses essencials. «La reflexió, el que val la pena i el que no, és una de les feines que m’han acompanyat sempre mentre pinto», manifesta.