La presidenta de l’Ateneu, Margarita Orfila, i Adolfo Alonso, organitzador dels diàlegs | Josep Bagur Gomila

1

L’Ateneu de Maó acollirà els dies 6, 11, 18 i 25 d’octubre, a les 20 hores, un cicle de diàlegs sobre «Masoneria y sociedad», amb l’organització de Masonería de Menorca i la Gran Logia Provincial de Balears.

La primera jornada tractarà sobre la societat del franquisme i el contuberni jueu maçònic entre 1936 i 1975, amb la participació de l’enginyer industrial i escriptor Jesús Méndez; Adolfo Alonso, advocat  de família, doctor en Dret i venerable mestre de la lògia Sol de Levante 161; i el periodista Jordi Ribera.

El segon diàleg versarà sobre la societat actual, la maçoneria i el dret a la informació i comptarà amb l’assistència d’Adolfo Alonso i els periodistes Juan Carlos Ortego, Lola Maiques i Jordi Ribera.

Adolfo Alonso i Jordi Ribera tractaran a la tercera jornada sobre la història social de la maçoneria a Menorca, és a dir, els 270 anys de maçoneria silenciada a l’Illa, amb el retrobament al segle XXI amb l’edat d’or de la maçoneria menorquina entre 1860 i 1939.

Finalment, el quart diàleg tractarà sobre la religiositat i l’espiritualitat en la societat del segle XXI, amb la participació del secretari de la Federación de Comunidades Judías de España, Maxo Benalal; el pare de l’Església Anglicana, Paul Libano; Josep Borràs, de l’Església Evangèlica de Menorca; Adolfo Alonso i Jordi Ribera.

Adolfo Alonso va recordar aquest dimecres la gran força i la capacitat d’influència que va tenir la maçoneria a la societat menorquina en el passat, concretament fa cent anys a Ciutadella es va celebrar la darrera reunió maçònica  a l’Illa, amb el protagonisme de la lògia Torre de Babel.

Alonso va justificar la recuperació de la memòria de la maçoneria durant el franquisme, però no des del rencor i la ira, sinó com a fenomen històric i amb la participació d’una persona que va viure la repressió i persecució franquista dels maçons. També va subratllar la necessitat de recuperar la memòria de molts menorquins que en les seves famílies van tenir maçons, a més de valorar els aspectes espirituals i filosòfics de la maçoneria.