La força de l'erosió, a l'exposició de James Abaddon a Maó

L’exposició està formada per 31 obres, entre pintures i escultures, amb tècnica mixta que conformen dues parts diferenciades, fins i tot físicament. Una està formada per quadres, tridimensionals i alguns de gran format, que podrien estar penjades en qualsevol casa, un edifici o hall d’un hotel, mentre que l’altre és més decadent i que està separada en una altra dependència de la galeria, anomenada «Decay Room», on hi ha obres -la majoria són escultures, però també hi ha algun quadre- més transgressores, més grotesques, amb alguna cosa de sexualitat, i altres amb la vida i la mort, que l’artista també ha anat degradant. «Tot s’engloba dins el títol d’’Erosión’, una és una part més convencional, més decorativa, mentre que l’altra part és més figurativa i és com més atrevida, com que els meus pensaments més personals els hagi compartit. La veritat és que em sent una mica despullat de tenir-lo allà», assegura l’artista.

Abaddon afirma que treballa els quadres sense un pla preconcebut, però quan n’acaba un o en té fets uns quants, s’atura a reflexionar i se n’adona quines són les influències i les motivacions. Moltes de les obres exposades són ferro o pedra erosionats, «té molt a veure amb l’erosió que jo he vist tota la vida a Menorca, tant a les pedreres de marès com a la vorera de la mar, sobretot la costa nord, que està més accidentada, colpejada per les tempestes i trobam que ho va degradant tot i va perforant la pedra», assenyala.

Temps

En la seva obra subjau una idea que sempre està present en la seva ment, i és que l’ésser humà, com a civilització, independentment d’Occident o Orient, en general, es sent important i ho domina tot, però al final quan hagin passat uns milers d’anys tot el que ha estat creat -les construccions, les infraestructures, les ciutats- es convertirà en un gran fòssil. «Ens consideram molt importants, però en el fons no tenim gran importància davant la immensitat de l’univers. Per tant, jo ho vaig erosionant tot, algunes de les meves obres estan fetes amb objectes que trob a la platja, les assemblo, les enganx, utilitz ferro, després àcids, i al final el que faig és avançar-me al que passarà amb el temps. I en aquesta degradació de les coses jo hi trob la bellesa, vaig a veure una casa antiga, en runes, i dic, que bella és aquesta casa tot i que està pràcticament esfondrada», afirma.

Abaddon destaca dos quadres en què les estructures orgàniques erosionades estan mesclades amb unes fotografies familiars molt antigues de l’artista, «en una foto hi ha tota la família de principis del segle XX que estan aguantant entre tots un pop enorme que van capturar al port de Maó», conclou.