Festes de Sant Cristòfol de ses Corregudes as Migjorn Gran | Gemma Andreu

TW
0

Es Migjorn Gran ha començat les seves estimades festes de Sant Cristòfol amb un ambient de dalt de tot i, com sempre, amb una gentada pels seus carrers i places.

Encara no eren les vuit del vespre i a algun dels aparcaments ja no hi cabien més cotxes. I és que com cada any, les festes de Sant Cristòfol estiraren una gernació, desitjosa de bulla i bon ambient.


L'inici esperat

A les cinc del capvespre repicaven les campanes de l'església i es llençaven els coets per anunciar l'inici de la festa, i la Banda de Música del poble, amb Isaac Mascaró al front, inicià el tradicional recorregut pels diferents carrers i places.

Una estona més tard, la fabiolera Adriana Moll va anar a recollir la caixera fadrina, Maria Allès, i juntes es dirigiren a les escales de les antigues cases consistorials. Allà, a les sis, Moll va sol·licitar permís per iniciar el replec, i sonà el primer toc de fabiol. Era l'inici esperat de Sant Cristòfol i el poble esclatava d'alegria.

La qualcada s'anà completant, fins que va ser l'hora d'anar a recollir el caixer batle, Pere Moll, i una estona més tard, el caixer capellà, Bosco Martí.

Ja només hi quedava tornar a l'antic Ajuntament per deixar els cavalls i dirigir-se cap a l'església , per a la celebració de les solemnes completes en honor a Sant Cristòfol. La comitiva, acompanyada per les autoritats i escortada pels músics de la banda i per una gentada botant al ritme de les notes festives, va arribar a les portes del temple a les 20.10 hores, on Bosco Martí va oficiar la celebració.

Passaven pocs minuts de les vuit i mitja quan caixers i cavallers sortien del santuari i enfilaven cap a la beguda, abans de tornar a qualcar i començar les voltes prèvies al jaleo.

La plaça, igual com els carrers propers, era plena a rebentar i tothom hi esperava l'arribada de la qualcada.

Va ser a les 21.32 hores quan els caixer batle i sa capellana arribaven davant la música, i s'iniciaven les primeres notes. Només hi quedava penjar la bandera a l'enterimat, cosa que succeí tot d'una. Esclatava el moment àlgid de la festa, i els cavalls començaven a brindar, potes enlaire, les les més belles estampes.


Sense incidències

Al tancament d'aquesta edició, la Creu Roja només havia hagut de realitzat vuit intervencions per les ferides lleus habituals, trepitjades i cops sense gaire importància. Igualment, la Policia Local reiterava l'inici tranquil de les festes.