0

Un altre any arriba,
preparat es fabioler
ja veig es tamborí
que guaita pes cap des carrer,
demanarà permís
davant sa gernació
per poder fer sonar
es flabiol i es tambor.
Va a cercar sa fadrina
enfilant una drecera
tornant fins a la sala
on l'espera sa bandera
cavalls ja s'arrepleguen
entre es poble fervorós,
per anar cap a s'ermita
passaran primer pes cós.
Repiquen ses campanes
amb s'esclat de coets encesos
que ensumaven fa setmanes
ben ansiosos es maonesos
cavalls fan acrobàcies
passejant entre es jovent
són ses festes de gràcia
que s'estima tant sa gent.
I de bon dematí
tornam sentir es picarols
desperts pes tamborí
acompanyant es flabiol
gegants i molts capgrossos
ja fa estona que caminen
per costes i carrers
ben enramats amb banderines.
Berenars per dins es pati
que desprenen alegria,
amb olor de xocolati
recordant que és un gran dia
desperta sa ciutat
vestida de festa major
res hi ha més estimat
que aquestes festes de Maó.

(Héctor Pons)