"Viure a l’Illa és un plaer però a vegades sembla que el món acaba a Maó"

Capó va conèixer na Virgínia durant l'època en què va treballar a l'Hotel Menorca Star (l'actual Valentin Star) i no va dubtar a l'hora de marxar cap a Anglaterra quan ella va deixar l'Illa. Després d'una temporada a cavall entre Londres i Ciutadella, el menorquí va decidir instal·lar-se definitivament a Luton, ciutat d'on és originària la seva dona. Avui, quinze anys després, Capó treballa per a una companyia de serveis informàtics mentre que la seva filla Lily, de set anys, aprèn menorquí per no perdre les arrels illenques.

Va marxar a Anglaterra per amor, no és així?
Sí, vaig conèixer la meva dona, na Virgínia treballant a l'hotel Menorca Star a Cala en Bosc, que ara es diu Valentin Star. Jo feia feina com a recepcionista i ella com a guia turística. Després de treballar junts durant sis mesos vaig decidir anar a viure a Londres. Això va ser l'any 1995.

Quina valoració fa dels seus primers mesos a la capital anglesa?
Van ser molt bons. Vivia al centre de Londres i, gràcies a això, vaig poder visitar totes les atraccions que ofereix aquesta ciutat. Des del meu punt de vista les millors ofertes són Oxford Street per anar de compres i també aquelles que coneix tothom: el Big Ben, el Palau de Buckingham, Hyde Park, el South Bank, Downing Street, Picadilly Circus, Leicester Square o Trafalgar Square, entre d'altres. En aquest senti, em va sorprendre que tots aquests llocs estan molt junts i es poden visitar a peu en un parell de dies.

Què més el va impressionar de Londres?
La primera vegada que vaig arribar em van sorprendre dues coses. Per una banda, que és possible viure a Londres sense parlar anglès ja que hi ha un gran nombre d'immigrants a la capital. Així mateix, em va impressionar que, durant l'hivern, anava a treballar a les set del matí i encara era fosc i, quan sortia a les tres i mitja, tornava a ser fosc una altra vegada. Això és el que més em va fer enyorar Menorca.

Quines altres coses troba a faltar de l'Illa?
Trobo a faltar la manera de ser de la gent, les festes de Sant Joan de Ciutadella i el soroll de les ones rompent a la platja.

Porta uns 15 anys vivint a Anglaterra, suposo que s'hi troba bé allà...
La veritat és que l'experiència ha estat molt bona i no la canviaria. Tot i que és un plaer viure a Menorca, a vegades et sembla que el món acaba a Maó. Només quan surts de l'Illa t'adones de que el món és molt petit i de que estàs molt limitat a Menorca.

Tot i així, visita l'Illa sovint...
Sí. Intentam visitar Menorca cada any perquè la meva filla, na Lily, no perdi el contacte amb es seus avis i altres familiars.

Tornem de nou als primers temps a la capital...Quins van ser els costums que li van resultar més difícils d'assumir?
El ritme de vida a Anglaterra és molt mes ràpid que a Menorca i la gent no es coneix tant com a Menorca. Pots passar anys vivint a la mateixa casa i no conèixer els teus veïns.

Al dedicar-se al sector turístic, coneixia l'idioma, no és així?
Doncs sí, coneixia molt bé l'anglès abans de deixar l'Illa i com que la meva dona no xerra gaire l'espanyol o el menorquí a casa sempre parlem en anglès. Darrerament estic ensenyant la meva filla tant el castellà com el menorquí.

Actualment viu a Luton, una ciutat situada a uns 50 quilòmetres de Londres...
Sí. Després de viure sis mesos a Londres vaig tornar a Menorca una altra temporada d'estiu. Posteriorment vaig decidir tornar a Anglaterra i na Virgínia i jo vam decidir anar a viure junts. Ella vivia a Luton, on també resideixen els seus pares i germans, així que vam acabar aquí. Luton és una ciutat més petita que Londres però també amb molta presència d'immigrants. Hi ha molts paquistanesos, indis i, darrerament, també persones de ciutats de l'est d'Europa.

A més va abandonar el turisme...
Sí. Vaig fer feina a diversos hotels d'Anglaterra però allà aquesta feina no està gaire reconeguda. A Espanya treballar a hotels està ben considerat i molta gent ho té com un ofici. Pel contrari, a Anglaterra és una feina que es paga malament i normalment la duen a terme estudiants o gent amb pocs estudis. Per aquest motiu vaig deixar el turisme i vaig començar a fer feina per una companyia de serveis informàtics, una multinacional americana anomenada CSC.

Quina tasca porta a terme?
Sóc l'encarregat de coordinar les feines d'una cinquantena d'enginyers de suport informàtic que treballen a tota Anglaterra.

Mentre vivia a Menorca va iniciar-se en la pràctica del karate al Club Shotokan, ha continuat amb aquest esport?
Sí. Quan vaig anar a viure a Luton, en Thomas, el nebot de la meva dona, volia fer un esport i va triar el karate. Una vegada el vaig anar a veure i vaig recordar com m'havia agradat practicar-lo quan era més jove. Arran d'això vaig parlar amb l'instructor i em va dir que també es feien classes per a adults. Així em vaig fer soci del club JKL Luton a l'any 2001 i, després de vuit anys, vaig aconseguir el meu cinturó negre. Actualment ajudo al "sensei" Fred Daniels a entrenar fillets. L'estiu passat vaig visitar de nou el "dojo" del Club Karate Shotokan de Ciutadella i vaig tenir l'honor d'entrenar una altra vegada amb els "senseis" Jesús Triay i Pere Calafat.

Quines altres aficions té?
Quan tenc temps lliure m'agrada anar a passejar amb la família per Londres o Saint Albans. També segueixo escoltant els partits del Barça a través d'internet.

Finalment, es planteja tornar a intal·lar-se a l'Illa en un futur?
De moment no m'ho plantejo ja que tenc tota la meva vida aquí. Tot i així no es pot dir mai què passarà en un futur.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com