Alegria. La protagonista va bufar les espelmes rodejada dels seus. A la imatge, amb els seus dos fills, els quatre nets, el gendre i la nora - Cris

TW
0

Maria Cantallops Pons es va unir ahir a la privilegiada llista de centenaris, i ho va fer plena d'alegria i acompanyada de familiars i amics que no es van voler perdre data tan senyalada.

Orgullosa ho deia ella: "Tenc cent anys des d'avui de bon dematí, a les cinc". Un segle de vida ben duit, plena de facultats i vitalitat, igual com va ser sempre. "Sempre ha estat molt feinera", asseguren els seus fills, Catalina i José Luis. De ben petita, amb només sis anyets, ja trescava per la fàbrica de can Pepe Salord Jover, on ben prest va aprendre a fer de "timbradora d'or bo", com explica ella mateixa, un ofici que després va continuar a Can Nito Vázquez, on hi va estar fins que es va jubilar. Van ser molts anys de feina. "Tal vegada per açò estic així de bé", apunta.

L'àvia de quatre nets -en Miquel Àngel, els dos Tonis i en Javi- assegura que n'està molt satisfeta de tots ells i els estima en tant que "són la meva sang".

Santa Clara és ca seva
"Tota la vida he estat en aquest carrer, el sent com a meu", assegura na Maria, que va néixer al número 46 de Santa Clara.

L'any 1945 es va casar amb Toni Triay, qui va ser missatge de Torre d'en Quart primer, i manobre després. Amb ell va anar a viure una porta més enllà, al nombre 48, i des de fa 53 anys és veïna del carrer de Sa Font, just davant del convent de Santa Clara, un indret privilegiat per a una santjoanera declarada com és ella. "Jo ho era molt, el Caragol de Santa Clara és el que més m'agradava", explica, encara que assegura que "arran dels cavalls no hi passava gaire, em feia un poc de por passar per les potes del darrera".

Visita institucional
Com és tradició, l'Ajuntament es va afegir a la celebració. La batlessa, Pilar Carbonero i la regidora Joana Gomila, van entregar un obsequi a la nova centenària de Ponent.