La diada de Sant Jordi és, per a molts, i sobretot a les terres de parla catalana, sinònim de llibres, roses, i molt esperit lector. És el dia en què molts (sovint, els menys lectors) aprofiten per comprar les darreres novetats editorials o aquells llibres que els feia ganes llegir però que no es van decidir a comprar fins que se'ls van trobar pel carrer, a un expositor de la Fira del Llibre. Per a altres, però, la lectura és una afició, la seva vida. És el cas de Dita Truyol Febrer (Ferreries, 1968), veïna de Ciutadella des de fa vint anys, quan va començar a fer feina a la Biblioteca Municipal a la Casa de Cultura. Va arribar a la ciutat de Ponent després de quatre anys a Barcelona, fent la carrera de Biblioteconomia i Documentació. Tot i que li feia ganes estar-se a Barcelona uns anys més, poc després d'acabar els estudis es va presentar a unes oposicions i va obtenir plaça a Ciutadella, on reparteix als usuaris de la biblioteca la il·lusió que ella reté per la lectura.
Per Sant Jordi canvia la feina d'una bibliotecària?
Canvia, però només perquè hi ha més feina. Programes més actes però la dinàmica de la biblioteca, els usuaris i les feines diàries són les mateixes. Nosaltres intentem donar un sentit especial a aquesta festivitat, per això vam presentar el llibre de Joan Pons, "La casa de gel", la darrera edició del Premi Contarella i es va donar a conèixer el guanyador d'enguany.
Com és la vida entre llibres?
A mi m'agrada molt. El mes de febrer va fer vint anys que vaig començar a fer feina a la biblioteca de Ciutadella, un any després d'haver acabat la carrera. La veritat és que n'estic molt contenta, m'agraden molt els llibres i m'hi trobo molt a gust. És viure en un món ple d'històries i informació, i m'agrada el fet de poder-la posar a l'abast i transmetre a la gent la il·lusió d'aquestes històries. A la biblioteca ve gent molt diferent, des de fillets petits a la biblioteca infantil, adolescents a la d'adults, gent jove, jubilats... i cadascú té unes necessitats diferents. Hi ha gent a qui només l'ajudes en qüestions de recerca d'informació i d'altres persones que són molt llegidores i això omple de goig, veure que malgrat que avui en dia els llibres competeixen amb la televisió i els videojocs, hi ha molta gent a qui agrada llegir, tant pel que fa a la gent gran com als més petits. La biblioteca infantil va molt bé, tenim molts usuaris. Penso que el millor per inculcar la lectura és fer-ho quan són ben petits, i esperem que després ho mantinguin quan tornin grans.
Treballar en una biblioteca motiva més a llegir?
A mi em motiva moltíssim, perquè per les meves mans passen tants llibres que sempre dius: aquest em ve de gust! I aquest també! El que passa és que realment tinc poc temps, massa poc temps.
Té llista d'espera...
Sí, sempre. Ara a casa tinc tres llibres a la tauleta de nit, i en tinc dos més reservats a la biblioteca.
Quins són?
Ara a casa hi tinc "La vida en sordina" de David Lodge, "L'hipnotista" de Lars Kepler i "El fill del vent" de Henning Mankell. I en llista d'espera hi tinc un llibre de Carson McCullers, "El cor és un caçador solitari", i el darrer de Quim Monzó, "Esplendor i glòria de la Internacional Papanates".
Ve menys gent a les biblioteques amb el sorgiment de les noves tecnologies?
Sí, nosaltres ho hem notat, hi ha una diferència. La informació ja no es cerca només als llibres sinó també a internet. De fet, ens vénen molts fillets dient que ho han de cercar a la xarxa. Per això les biblioteques ens hem hagut d'adaptar a aquest fet. Aquí tenim tres ordinadors amb accés a internet i també hi ha wifi. És increïble la gent que ve amb els seus portàtils a treballar des d'aquí.
I s'escriuen menys llibres?
No, això sí que no, es continuen publicant molts llibres. Només s'ha d'anar a una llibreria per comprovar-ho. Per sort es continua publicant moltíssim.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.