"Vaig agafar un mapa i vaig escollir a ull la ciutat en la que volia viure"

Per quin motiu va prendre la decisió de marxar de l'Illa?
Necessitava un canvi i la idea d'experimentar la gran ciutat em cridava molt s'atenció. El 2 de setembre de 2004, la meva filla i jo vam aterrar a Barcelona, on vam viure durant tres anys plens de bones experiències i bones amistats.

Llavors, el canvi va resultar positiu?
Sí. Els inicis no solen ser fàcils i, sobretot, quan véns d'una Illa com Menorca i arribes a una gran ciutat com Barcelona. En un primer moment em sentia com si fóssim dues formiguetes en un bosc gegant, però ens vam adaptar molt ràpid, molt més ràpid del que m'esperava. Al final acabes formant part de la ciutat, aprens a moure't entre la multitud i t'espaviles molt. La mateixa il·lusió i ganes d'aprendre i d'experimentar et donen forces per a continuar. La meva filla també es va adaptar molt bé, fent amics molt ràpidament. A més, ella visitava amb molta freqüència Menorca per anar a casa del seu pare. Tot i així, des que era petita tenia ganes d'anar a viure a un país estranger i aprendre idiomes.

I per això va decidir provar sort a Irlanda?
Sí. En un primer moment dubtava entre instal·lar-me a Escòcia o a Irlanda. No coneixia cap de les dues però em cridaven l'atenció pel seu paisatge, la seva cultura i pel fet que les dues tinguessin, a més de l'anglès, la seva pròpia llengua. Finalment em vaig decantar per Irlanda i, com que no coneixia res d'allà, vaig agafar un mapa i vaig triar a ull la ciutat on volia anar a viure.

A ull?!
Sí. Sona una mica a bogeria, però així va ser. Tenia clar que no volia viure a una ciutat gran i, com m'agrada el fred, em vaig decantar per la zona nord. Així és com vam acabar a Cavan, un poble petit molt tranquil i amb molts de llacs.

Quan va visitar Cavan per primera vegada?
A l'agost del 2007 vaig partir cap a Irlanda amb una amiga per cercar una casa i una escola per la meva filla. Cavan em va encantar, em va donar bona energia des del primer moment.

En quin moment us vau instal·lar allà de manera definitiva?
Al setembre vaig tornar a Barcelona a cercar na Xus, que tornava de passar les vacances amb el seu pare, i vam venir totes dues cap a Cavan a començar la nostra nova aventura.

Com recorda els inicis?
Van ser una mica durs, sobretot per la llengua, que no la dominava. Havia estudiat anglès a l'escola, però quan vaig arribar allà em vaig adonar que el que sabia era molt bàsic. A Cavan no hi havia cap espanyol, així que no vam tenir altre remei que aprendre ràpid. Acostumar-nos al clima va ser també dur. Aquí plou quasi tots els dies i l'estiu és molt curt. L'any passat vam tenir només dues setmanes de calor forta. Però, com tot, al final t'acostumes. En relació al menjar, intento seguir fent menjar menorquí sempre que sigui possible, tot i que a vegades em resulta complicat trobar els ingredients necessaris a Cavan.

Com va reaccionar la seva filla al canvi?
Na Xus es va adaptar més ràpid que jo. Els primers dies d'escola van ser molt durs per a ella perquè no xerrava res d'anglès, però la van ajudar molt i després d'uns mesos ja parlava l'idioma molt bé. Fins i tot jo li havia de demanar ajuda! Ara ja té clar que vol ser professora d'anglès a Menorca.

Va trobar feina fàcilment?
La veritat és que em va costar. El principal problema era que quan vaig arribar el meu anglès era tan pobre que pràcticament no podia mantenir una conversa. Em vaig registrar a l'Irish National Training and Employment Authority (FAS) i em vaig apuntar a un curs d'anglès. Van tardar molt en contestar-me si m'havien acceptat o no i aquest va ser l'únic moment en què em vaig plantejar tirar la tovallola i tornar a Menorca.

No ho va fer...
No. Suposo que va ser un moment de desesperació. Una setmana després em van respondre i vaig començar el curs. Em donaven una paga setmanal i això em va ajudar a continuar. A més, vaig haver de fer un mes pràctiques a l'empresa Collane HR Solutions, que es dedica a fer cursos per altres empreses. Finalment, em van contractar i vaig estar treballant allà durant un any. Durant aquella època vaig aprendre molt, ja havia treballat com a auxiliar administratiu a Menorca, però fer feina allà em va servir per millorar molt el meu anglès. Llavors va arribar la crisi i vaig perdre la feina.

Va tornar a cercar de nou?
Sí. Tenia més experiència i el meu anglès era bastant bo, però vaig deixar currículums per tot i no vaig tenir sort. Uns mesos més tard vaig decidir sol·licitar una plaça a l'institut per tornar a estudiar. El setembre passat vaig començar un mòdul de Treball Social i m'ha anat molt bé. Enguany faré Community & Development, un mòdul també de treball social, però més enfocat cap a la gent jove. La meva intenció es preparar-me per entrar a la universitat l'any 2011.

I els doblers per viure?
Una de les coses bones que té Irlanda és que el Govern et dóna diferents tipus d'ajudes. Per ser mare soltera tinc dret a una subvenció i si vull continuar estudiant hauré d'estirar les ajudes durant una temporada.

A quina zona de Cavan viviu?
Cavan és un poble molt petit. Al centre hi ha un carrer principal amb comerços i alguns blocs d'apartaments. Nosaltres vivim als afores, a una zona molt tranquil·la i a prop d'un llac. Cavan és el primer lloc on vaig arribar i, només per això, ja és especial. Recordo que, al principi, anava caminant pel centre del poble i la gent gran em saludava. Suposo que es notava molt que era estrangera, tothom em mirava. Era molt xistós!

Com definiria als irlandesos?
Són peculiars! Supòs que els de ciutat seran diferents als de poble però a Cavan la gent és molt amigable. Això sí, quan és hora de xerrar d'ells són molt tancats. En general, els irlandesos són diferents però molt bona gent.

Al setembre farà tres anys que viviu a Cavan, com valora l'experiència?
Molt positiva. Crec que tots els canvis sempre són per a millor i, per pròpia experiència, ha estat així. Sempre hi ha alts i baixos, dies millors i dies no tan bons però tot és part de l'experiència. A més, hem tingut l'oportunitat de conèixer un nou idioma, nous amics i una cultura i tradicions diferents. Val la pena i el fet de estar lluny de la família et fa més fort.

Visita Menorca sovint?
Sempre que puc. Intento tornar a Illa una vegada a l'any com a mínim. Trobo a faltar la família, la mar, el menjar i l'olor de Menorca.

Es planteja la possibilitat de tornar en un futur?
Sí, però no en un futur proper. Encara hi ha moltes coses que vull fer per aquí.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: mariasp18@gmail.com