"A casa el teatre era com una activitat lúdica familiar"

D'on surt aquesta afició pel teatre?

Em ve des que tenia sis anys, a Sant Miquel, perquè mon pare era el director del grup de teatre i la meva mare s'encarregava del vestuari. El teatre era com una activitat lúdica familiar, i una manera per al meu pare de tenir-nos amb ell. Era una cosa quotidiana, formava part de ca nostra.

Amb el pas del temps, arriba a la direcció del grup...

Sí, el 1990. Llavors dirigia la companyia en Joan Gener. Aquell estiu ens va fer saber que ho havia de deixar per qüestions personals, i els que en aquells moments érem al grup vam decidir que havíem de cercar algú. Entre tots van decidir que ho podia ser jo i m'ho van demanar. La primera va ser "Els Pastorets" d'aquell mateix any.

Són molts anys ja com a directora...

Sí. Bé, hi va haver els parèntesi de quan vaig tenir les meves filles, encara que també hi ajudava, no em vaig deslligar del grup. També alhora de fer "Els Pastorets", algunes vegades hem donat l'oportunitat que ho poguessin dirigir altres persones.

A "Els Pastorets" d'enguany s'ha pogut comprovar que vostè acostuma a innovar amb els guions...

Sí, considero que les coses no sempre són igual. Penso que veiem les històries de diferent manera segons l'estat en què ens trobam, segons el moment que vivim. Una història pot ser que fos vàlida l'any passat però que enguany ja no ho és. Però no només per a mi, també per al grup, que necessitam cercar i trobar coses diferents, per oferir coses noves.

Just passat festes i ja hi ha nou projecte...

Sí, "Un Tast de Sarsuela", una proposta que em va fer arribar Siscu Riudavets de Dau Produccions. Em va fer molta il·lusió perquè la sarsuela és un món que desconeixia. Vaig veure que era una proposta innovadora i m'agrada provar coses diferents.

També hi participen Joan Mesquida en la direcció musical i Corretja Genestar, la seva germana, que dirigeix el Cor Cadenza...

Va ser un altre dels motius que em va motivar molt. Amb en Joan ja hi he fet feina i la veritat és que ens entenem molt bé. I amb na Corretja també era un al·licient, igual que el fet que hi actuï el meu germà Andreu, i altres membres del Grup de Teatre de Sant Miquel.

Què pot avançar d'aquest nou projecte?

És una crítica social, política i cultural de Ciutadella i de Menorca, però en clau d'humor, ridiculitzant els personatges extrets de diferents sarsueles, que fan de fil conductor en aquesta antologia. És una sarsuela nova, hi ha teatre, música, és una innovació. Va més enllà de la sarsuela, potenciant molt la part escènica, que és la idea que tenia el productor, perquè moltes vegades és la part que menys es té en compte.