Banderes, samarretes de tots colors, gent de totes les nacionalitats omplen els carrers de Madrid. Diferents cultures però un mateix objectiu: viure la fe públicament. El tret de sortida oficial de la Jornada Mundial de la Joventut fou la missa d'inauguració del dimarts a la cèntrica plaça de Cibeles, creant una bella imatge que va deixar sorpresos al pelegrins menorquins que pogueren seguir la celebració enmig d'una immensa massa de joves.
Després de la celebració eucarística els joves peregrins tingueren l'oportunitat de sopar al parc del Retiro i després assistir al concert del grup "La luz del desierto" on els membres de l'orquestra eren, tots, preveres. Després d'una primera jornada intensa fou el moment de tornar cap a casa per recuperar forces i viure amb intensitat aquests dies.
La jornada d'ahir fou menys multitudinària, però no menys intensa. Després de la pregària del matí junt amb les diòcesis de Mallorca i Eivissa, i un cop berenats, fou el moment d'assistir a les catequesis a les parròquies de Madrid on diversos bisbes tracten temes doctrinals i de vivència cristiana amb els joves. Els menorquins acudiren a la parròquia de San Roque, al centre del barri de Carabanchel bajo, on impartí la catequesi monsenyor Héctor Luis Morales, bisbe mexicà encarregat de la pastoral juvenil.
A l'església parroquial s'hi trobaven joves argentins, mallorquins, mexicans, equatorians, granadins i feligresos de la mateixa parròquia. El bisbe Morales, sempre pendent dels joves i amb una actitud de molta proximitat, instà els presents a trobar Déu en les coses petites de cada dia, en els petits gestos com felicitar el dia de l'aniversari o interessar-se pels demés. El prelat mexicà parlà d'una presència de Déu que omple el cor i que demana molt més que paraules, gestos eloqüents. Després de la catequesi i d'un breu descans tingué lloc la celebració de l'Eucaristia.
Una oportunitat per caminar cap a una mateixa direcció: Crist
Aquests dies a Madrid suposen un munt de sorpreses i novetats, sobretot per als joves menorquins. Gent de tantes nacionalitats diverses, gestos de pregària, persones de diverses ordes religioses són elements que no deixen de copsar i qüestionar.
La possibilitat de parlar amb joves italians, pregar i cantar amb persones de l'altra punta d'Espanya i del món com en la pregària de Taizé són fets possibles gràcies a una mateixa fe que els uneix i que els fa caminar cap a la mateixa direcció: reconèixer Crist.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.