Festes. Per primera vegada s’ha celebrat un pregó infantil a la plaça dels Pins. Així també, a l’acte oficial al Pla de sa Creu es sonà el primer toc de fabiol - Javier

TW
0

I tu, per què ets fabioler? D'aquesta manera començava el seu discurs Jordi Orell, fabioler de la qualcada i protagonista de l'enguany estrenat pregó infantil de les festes de Sant Lluís. Un santlluïser amb un fort arrelament a les tradicions i el folklore del seu poble que va començar a tentinejar les seves habilitats dalt la sumera amb només sis anys.

L'escenari lluïa la seva millor imatge amb els santlluïsers més petits del poble cridant i rient mentre els gegants locals i els convidats de Montmeló vigilaven els seus jocs. El ball dels colossos va incitar l'aplaudiment d'aquelles petites manetes que observaven amb innocent admiració les seves incessants voltes. A més, la plaça dels Pins s'omplia de colors amb els plomalls ben vistosos que es fabricaven tots els fillets en els tallers de manualitats. Blau, groc, verd, vermell i totes les tonalitats possibles començaven a abarrotar els racons de la plaça. La festa no podia acabar d'una altra manera que amb l'actuació del conegut grup Pinyeta Pinyol. Les eternes cançons dels músics van fer ballar durant quasi una hora tots els fillets i pares que demostraven haver-ser mogut amb aquestes cançons durant la seva infantesa.

Mentrestant, l'ambient del Pla de sa Creu anava pujant d'intensitat a mesura que els veïns més grans de Sant Lluís s'apropaven a l'Ajuntament per agafar una cadira privilegiada.
A l'hora fixada en el programa, la plaça es trobava plena de gom a gom sota un cel de lluminoses bombetes de colors. El batle Cristóbal Coll va donar la seva calorosa benvinguda als pregoners Isabel Coll i Pere Tudurí. Ambdós van conformar un pregó on les seves vivències personals convivien amb la música en directe. Havaneres menorquines i temes amb acordió al millor estil parisenc varen ser les melodies que ajudaren a evocar les seves històries úniques i d'intrínseca relació amb França i Sant Lluís.

I es que enguany es commemoren els 250 anys de la fundació d'aquest poble de Llevant durant la dominació francesa. Un poble vestit de blanc i que encara avui conserva en la seva essència l'honor de ser poble menorquí i la personalitat intransferible del territori gàl·lic.