Menaix a Truà arrodoneix la mescla

Ahir, però, el trio més bé intimista va convertir-se en una altra cosa. La música recollida va esdevenir espectacle. Les melodies cuidades van tornar-se simfonia. Sens dubte, la idea de fusionar la música del trio format per Cris Juanico, Juanjo Muñoz i Toni Xuclà amb la Banda de Música de Ciutadella fou un encert total, com ho demostrà l'entrega absoluta del públic que omplia el Claustre del Seminari en el segon concert de l'edició d'enguany del Festival de Música d'Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella.

Foren quatre les cançons que interpretaren junts els tres músics i la Banda de Ciutadella, dirigida per un immens Joan Mesquida. Ja a la primera, la sorpresa fou total. Poca gent podia pensar que una cançó tant perfecta com "Secrets", tant íntima i senzilla, podia convertir-se de cop en una cançó tant plena i amb tants matisos però sense perdre la tendresa que la inspira i que la converteix (almenys així ho crec jo), en una de les millors dels Menaix. Ahir, la Banda la feu encara més gran.

La segona cançó fou ben diferent. Toni Xuclà preparà uns arranjaments que convertiren "Balada de Primavera" en una cançó immensament enèrgica, èpica, amb tocs cinematogràfics. Ja aquí el públic es deixà anar, i es sentiren "bravos" i crits d'assentiment.

Després vingueren les altres dues cançons, una sentimental "A l'alba" que aconseguí estremir el Claustre del Seminari quan Banda, Menaix i el públic cantaven a capella la famosa estrofa de Luis Eduardo Aute.

I per tancar la part de Menaix i Banda, "Petits moments d'estricta simpatia", una cançó que genera "bon rotllo" i que aconseguí, amb l'acompanyament dels músics ciutadellencs, fer arribar amb més força que mai el missatge que "El temps ben prest va passant, no torna enrere, no s'espera, encara hi ets a temps".

Aquestes foren les quatre cançons que uniren la Banda i Menaix a Truà, i que foren premiades amb un llarguíssim aplaudiment. Abans i després, Juanico, Muñoz i Xuclà oferiren ells sols, amb el seu estil acústic, íntim i proper, peces del seu darrer disc i pinzellades d'altres cançons.

De nou, demostraren que Ciutadella és un dels seus escenaris propicis, i posaren de manifest que la música no depèn de la quantitat, sinó de la qualitat. Dues guitarres i un baix, afegint-hi tres veus i una gran capacitat creativa poden donar formes a petites grans cançons.

Públic i músics eren una sola cosa, i cap al final del concert ja abundaven els qui gosaven dur el ritme amb les mans, fins i tot qui entonava les cançons o movia el cap ja sense complexes.

I és que la nit fou rodona, i acabà com no podia ser d'altra manera, de nou amb la unió de la Banda i els Menaix per interpretar una cançó nascuda a Ciutadella, al creuament dels carrers Sant Francesc i Sant Jeroni. "Algun lloc sota els arbres", una melodia que també transmet bon rollo i energia positiva. Una nit màgica, la d'ahir.