L'Esplanada des Castell ha estat, al llarg de dos dies, un gran puzle en què totes les peces han encaixat com l'escenari ideal en què s'ha vist brillar la mirada de la gent que tot ho absorbia per no perdre's ni un moment de la màxima disbauxa de les festes de Sant Jaume. Després d'una nit que no acabà fins que va sortir el sol, caixers i cavallers conduïen els seus cavalls a tots els punts on es convenia fer el replec, no eren encara les 8 hores. Una mica més tard que en altres pobles, la diana florejada, amb la desfilada dels Gegants des Castell i els Grallers de Maó, sonava fort amb les notes de la banda José y Sus Muchachos. El dia començava amb entusiasme però el més vibrant encara havia d'arribar.
Seria a la peça nord-occidental del puzle de l'Esplanada on es concentraria tot el pes de la festa amb el tradicional jaleo, els cavalls de dos en dos, per començar, i després d'un breu caragol, José Luis Camps, com a caixer batle i Joan Tutzó, com a caixer capellà (que substituïa Joan Miquel Sastre qui havia patit una indisposició la nit anterior), quan faltaven un parell de minuts per les 13.30 hores s'atracaven a la música que la Banda de Música de Ciutadella no es cansaria de tocar, hora i mitja després que acabés la missa.
A l'església del Roser, perfumada d'encens i decorada amb canyes verdes fermades amb flocs vermells, tenia lloc a les 11 hores la missa de Caixers que presidia el prevere Joan Miquel Sastre, a qui el metge havia recomanat no pujar-se al cavall emperò que es trobava en condicions per a la celebració. Sastre va fer girar el sermó al voltant de dues idees. Va explicar que la Fe significa ser testimonis en totes les circumstàncies i que el primer que va donar la vida per Jesús va ser justament Sant Jaume. La segona idea que va exposar va ser la del servei cap als altres. Després de llegir l'Evangeli en què se narra com la mare de Jaume i Joan, que eren germans, havia demanat a Jesús que els segués un a cada costat quan estiguessin al Regne dels Cels, i Jesús li havia contestat que el més important no és ambicionar ni servir, Sastre va desenvolupar la idea del servei als altres sense esperar rebre res a canvi.
La traca va marcar, com és costum as Castell, un punt d'inflexió en què la festa comença a viure's com un gran esclat. El carrer de Can Victori cada 25 de juliol es va més llarg que mai. Els veïns de moltes cases no van defraudar els més joves ansiosos d'una ruixada d'aigua per espassar-se la calor. Gegants, caixers i cavallers, autoritats i músics, caminaven amb paciència, pas lent i aturat, el temps d'arribar fins a l'Esplanada. Els que no es volien banyar cercaven les ombres i els capells negres amb franja groga de l'Associació de Comerciants des Castell, que la nit anterior eren un complement, ara complien amb el seu servei de protegir el cap una mica del sol. Altres improvisaven petits paraigües mentre que no faltava el qui es passejava amb grans ombrel·les esteses.
Els cavalls, amb els seus cuidadors, mentrestant, aguardaven, per primera vegada, al Quarter d'Enginyers. Alguns hi havien dormit fins i tot. La descomunal edificació, totalment abandonada, oferia autèntics quadres. Hi havia cavalls per dins antics despatxos, a la cuina, al menjador i a l'antiga capella. També a les quadres, al passadís empedrat, per dins el pati d'armes... Quasi 30 cavalls allotjats en el passat, a redossa, això sí, de la pluja intensa dels rajos de sol més calents.
Una volta arreplegats els més de 60 cavalls que conformaven la qualcada va iniciar-se el jaleo, sense aquells grandiosos pins que per un temps donaven ombra a una plaça que ara ofereix més espai per als bots i el vaivé de la gent, però que està menys preparada per resistir un migdia de juliol a cel obert. Després de les voltes de jaleo i l'entrega de canyes, la Banda de Música de Ciutadella, com havia promès, va resistir una estona més, dels 45 músics molts no havien tocat mai a un jaleo tan llarg, i van seguir tocant perquè la gent, especialment els més joves, s'acabessin d'extasiar. Des de "sa Caseta" a "Na Catalina", "Un senyor damunt un ruc", fins al famós "Waka, waka", "I will survive" o "Mediterraneamente", tot per complaure el públic més exigent.
Els que encara no havien dinat es dirigien a casa seva. Els caixers i cavallers eren convidats per l'Ajuntament a la beguda. Després d'un breu període de calma encara hi quedaven els capítols del fosquet i de la nit.
Creu Roja informà ahir que aquestes han estat unes festes tranquil·les, amb menys de la meitat d'intervencions que les habituals en les festes de Sant Jaume.
Ahir es van atendre vuit persones, dos per cops de cavalls i altres perquè els havia entrat arena als ulls. Dimarts, el cas més greu, va ser atendre una persona major per un cop de cavall, persona que es traslladà a l'Hospital Mateu Orfila.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.