TW
0

Autofitxa
David Ortiz: tenc 44 anys i sóc professor de percussió del Conservatori Professional de Música de Menorca. Vaig néixer a Madrid però tot i que la meva residència sigui a Mallorca ja fa sis anys que visc a Menorca on exerceixo de professor de percussió simfònica. M'agrada el cinema, el teatre i també ballar, tot i que ho practico molt poc. Aquest cap de setmana fem al Conservatori un taller impartit per la ballarina i percussionista Sílvia Garcias que tenc al meu costat.

Sílvia Garcias: sóc mallorquina, tenc 32 anys i sóc artista i coordinadora artística de la companyia Mayumana.

Què el porta a recalar a l'Illa veïna?
David: Va ser per una qüestió formal. Sóc funcionari interí i va quedar vacant la plaça a Menorca. Per llista em tocava a mi i el professor que havia deixat la plaça (per obtenir-ne una a Mallorca) em va xerrar molt bé de Menorca, per això vaig decidir acceptar la feina. Fins llavors havia treballat en escoles de música a Mallorca. Sóc aquí des de fa sis anys. Els primers hi estava només a mitja jornada, ara ja fa dos que hi treballo a jornada completa.

I com descriuria el Conservatori de Menorca?
D: És un lloc encantador amb un ambient molt bo. A més, hi ha un calor humà molt positiu que a vegades no trobes en altres llocs.Així i tot, tenim el greu problema de l'espai que, des del meu parer, limita molt que l'alumnat vengui. Quan unes instal·lacions estan en condicions fa més ganes anar-hi. Aquí tenim tants alumnes perquè la gent coneix el tipus de formació que s'ofereix però, si ho mesurem per les infraestructures, deixa molt que desitjar.

Aquest cap de setmana es fa un taller impartit per Sílvia Garcias que pertany a un grup de dansa i percussió de gran renom internacional. Què es pretén oferir amb aquest curs?
D: L'objectiu és treballar la part interpretativa, descobrir la faceta artística dels alumnes, dels músics. Perquè normalment a un Conservatori no es treballa l'actitud davant el públic i es fa més feina amb la part musical.

Sílvia: Al taller tractem la percussió corporal. La música és per tot arreu i no podem quedar-nos només amb una vessant d'aquesta. Els instruments de percussió tapen el cos del músic i jo començaré eliminant aquesta barrera, inicialment es trobaran nus. A més, no ens basarem amb partitures sinó que els cantaré jo i depenent de la coordinació ja avançarem amb el cos i el moviment. Intento transmetre que la seva presència és important i que no només s'han de quedar amb la melodia. Pots ser un músic molt bo però que, en pujar damunt l'escenari la música es quedi com a d'ambient, o que la simple presència et capti l'atenció i ja no et perdis ni un moment de l'actuació.

Sílvia, com aconsegueix formar part del grup Mayumana?
S: La companyia feia unes audicions a Madrid per agafar a una persona. Hi van passar milers de persones però em diuen que els hi va agradar la meva energia, perquè tot hi haver tocat diferents vessants artístiques no destacava en cap en concret. De fet, allò que transmets a l'espectador és energia. Cercaven una persona que fos esponja, amb facilitats d'aprenentatge.

De fet el grup va protagonitzar un anunci de Coca Cola, veritat?
S:Va ser la publicitat més important per donar-se a conèixer.