TW
0

Autofitxa
Vaig arribar a Menorca el 1986 i visc a Ciutadella. Som natural de Granada i tenc 40 anys. Va ser el 1996 quan em vaig introduir en el món de l'ensinistrament de cans. Em dedic a la disciplina d'obediència, de rastrejar i de protecció, com també a l'Agility. Aquest dissabte, dia 27, a les 18 hores, inauguram el Club Agility de Ciutadella, ubicat al Camí des Caragolí. Convidam a tots els que els agradi el món dels cans a visitar-nos.

Per què han creat el Club Agility de Ciutadella i quin atractiu tindrà la inauguració?
Tenim la col·laboració de l'Associació Canina Esportiva de Menorca i del Club Agility d'Alaior, i organitzarem una de les seves proves a les nostres noves instal·lacions. La prova de jumping intern començarà a les 18 hores i després es farà l'entrega de trofeus. El nostre objectiu és donar-nos a conèixer i que la gent disfruti veient la prova. Hem convidat a les autoritats per a que coneguin la nostra labor.

Qui integra el nou club?
Som quatre instructors: el bicampió d'Espanya d'Agility, Axular Casado; Àngel Carmona; Judith Osborne i jo mateix. A més dels fundadors, som un petit grup que acabam de començar. Hi ha diversos clubs d'Agility a l'Illa i hem trobat necessari crear-ne un a Ciutadella.

Per a qui no sap què és l'Agility, que ens pot explicar?
Molta gent creu que és una carrera entre guies, cans i obstacles, però en realitat és un esport de salt d'obstacles. La modalitat prové d'Anglaterra, inspirada en les proves d'hípica en què els cavalls boten obstacles aplicada als cans
Vostè té cans propis amb els quals practica?
Sí, dos pastors alemanys.

I qualsevol pot dedicar-se a practicar l'Agility?
És clar, des de fillets a majors. És com un joc per al ca. Tant per a l'animal com per al guia és un esport complert i sa: es fa exercici, s'exercita la ment i la concentració, es practica a l'aire lliure i és assequible per a tothom. El més positiu és disfrutar amb la mascota.

Troba que la gent està més conscienciada sobre la tinença de cans i és més sensible a tenir-ne cura?
El nostre compromís és assessorar i conscienciar a la societat de que els cans, com a membres de la nostra comunitat, han de d'estar educats.

Idò, quins consells dóna als amos de cans?
Primer, els propietaris han de ser responsables, perquè tenir un animal no és tenir un objecte. Quan algú té un ca és important saber respectar els drets dels demés per fer valer els nostres com a propietaris de cans. Un ca ha d'estar educat, igual com educam als nostres fills, perquè conviu amb nosaltres dins la societat.

Pot explicar algun cas en que hagi educat un ca del qual es senti satisfet?
En diverses ocasions he aconseguit educar cans i conscienciar al propietari de la seva responsabilitat i la necessitat de constància. Un cas estès és el dels propietaris de cans que pensen que surten a passejar amb el seu ca, però és l'animal que els treu a passejar a ells. Cal una educació mínima.

Es sent un César Millán, el popular 'encantador de perros' televisiu?
Mai no he vist el programa. Cada ca i cada propietari són diferents, no es poden seguir consells televisius o per internet. M'han arribat molts casos que han seguit consells que després hem hagut de solucionar. L'educació d'un ca depèn de cada cas i del seu amo, seguint els consells d'un professional que hagi vist i conegut com es relacionen.