"No es tracta de destruir mites, sinó d’enriquir el debat"

Què fa un bunyolí interessat en investigar les festes de Sant Joan?
Vaig conèixer una ciutadellenca i vaig venir a viure a Ciutadella. Duia molts d'anys venint a les festes de Sant Joan, amb gent d'aquí que m'havia anat mostrant coses. Veia una festa tan gran i musical, que vaig aprofitar aquell any sabàtic per iniciar el projecte d'investigació que es va convertir en el projecte de final de màster de Musicologia i que ara surt publicat en forma de llibre.

Perquè considera que les festes estan "baix l'ombra del poder"?
Vaig començar a investigar a partir de la nit dels festers moderna. Però estirant el fil, la recerca es va fer més llarga. Vaig descobrir un procés històric a partir dels darrers 70 anys, des de la guerra civil. Havia desaparegut l'antiga nit dels festers per raons de tipus polític o moral. Per tant, he estudiat com s'han configurat les festes de Sant Joan a partir d'aquest ordre polític i moral implantat a partir de la postguerra i certs elements d'aquesta època postfranquista encara duren avui dia.

Com ha canviat la festa a partir dels anys 40 del segle passat?
La nit dels festers era la més celebrada i la més festiva: gent que sortia, ballava, cantava fins i tot trobam referències d'un jaleo d'ases, que era una paròdia de la mateixa qualcada. També Fernando Ortiz parla de que es cremaven bujots. Els festers eren la festa popular, una revetlla de Sant Joan com es fa a tota la mediterrània. La qualcada es seguia fent, però amb molts pocs cavalls i la gent gaudia de veres en la nit dels festers. Pel contrari, des de la guerra civil el que més s'ha potenciat i celebrat és la qualcada.

Quin troba que és el motiu d'aquest canvi en el model de festa?
La qualcada es la representació viva, evident, dels vencedors del franquisme. L'any 1940 no només va ser recuperar una festa, va ser recuperar el poder davant el poble. D'altra banda, la qualcada és un acte que permet un control, en canvi una festa de carrer és més espontània i sense convencions. De fet, durant el franquisme el carnaval estava prohibit. Per Sant Joan era igual, es permetien els festers com un moment de disbauxa puntual, però a partir dels anys 40 es deixaren de permetre. En la premsa de l'època es parla de festers fins l'any 47, a partir dels anys 50 es van deixar de fer i no se'n va parlar més. I per contra, apareix una retòrica en augment del protagonisme de la qualcada i la importància del caixer senyor en la festa.

Com a musicòleg, què tenen d'interès les festes de Sant Joan?
Totes les festes tenen interès a nivell musical: si no hi ha música no hi ha festa. Però ens trobam que Sant Joan és una festa poc musical: els actes més importants de les festes no tenen música, el jaleo és una peça afegida fa 150 anys, que actualment forma part del paisatge sonor de la festa. En canvi en la nit dels festers la gent canta, hi ha la batucada, actuen els Fru-frús.. Tot açò ho trobava molt interessant i per açò va començar la meva investigació. Més recentment, Sant Joan ha tornat a generar una festa popular paral·lela, però l'ordenança és el nou mecanisme de control sobre la festa popular. Se tornen a activar mesures de control que fan minvar els festers o la música als bars. Des dels anys 70 torna a haver-hi intents de crear models paral·lels de festa popular: per exemple, vetlla des Be. Posant traves a la celebració d'expressions populars de festa s'intenten controlar el models alternatius de celebració popular. El llibre no pretén destruir mites, sinó enriquir el debat sobre la festa.