Quique Martí Gutiérrez - i.p.d.r.

TW
0

Autofitxa
Sóc en Quique Martí Gutiérrez, tenc 50 anys i sóc de Ciutadella. Estic casat amb na Joana Torrent, i tenim tres filles, Sílvia, Tània i Núria. Sóc pescador, vaig començar fent feina en un llaüt, però ara ja fa 32 anys que vaig amb una barca de bou, i en fa 23 anys que venc cada dia a fer feina a Maó. En el meu temps lliure m'agrada estar amb la família, i també tenc una llanxa.

Com va ser que es va introduir en el món de la pesca?
Em ve de família, el meu pare i el meu avi ja eren pescadors. Quan anava a escola, a l'estiu m'embarcava a la barca de l'avi i de mon pare, encara que era més jugar que pescar. Però ja hi anaves. I després, en acabar l'escola, als 14 anys, a l'estiu pescava i a l'hivern anava a fer de manobra. Després de tres anys així, ja vaig començar amb el bou.

Com ha evolucionat l'ofici en tot aquest temps?

Abans hi havia moltes més pesqueres, les barques tenien menys motor, i no feia falta anar tan enfora. Ara fas molta zona, però per agafar menys peix. Abans hi havia més peix per tot, era més fàcil fer una bona captura. Al principi era més mal de vendre, i guanyaves poc, després van venir uns anys molt bons, i ara s'ha notat molt la baixada, ni les captures són les de fa uns anys ni les vendes tampoc. I els costos augmenten, el petroli, els materials, les avaries, les assegurances.

Però encara compensa?

Compensa, però has de fer molta feina. I tampoc es pot triar gaire, i amb l'edat que un té, tampoc. Jo crec, però, que tot s'arreglarà.

Què és el millor d'aquest ofici?
És una feina que té coses bones i d'altres no tant. A jo m'agrada molt anar per la mar, és anar un poc a l'aventura, i fa molta ràbia quan no en fas pel jornal. Però és molt polit quan va bé. Una cosa compensa l'altra. Sembla que és molt rutinari, però no ho és tant, cada dia és un examen nou.

Quantes hores de feina hi fan a la mar?

Són dotze hores, si el temps ho permet i si no hi ha res de nou, perquè a vegades tens qualque problema, i si has de baratar els bous has de fer un poc més de feina.

És fàcil que es rompin les xarxes?
Sempre procures no atracar-te gaire a les roques, per no enganxar-les, però a vegades apures massa, o la corrent t'enganya.

El que ha evolucionat molt és la tecnologia.

Sí, abans tot anava amb senyes, i avui en dia, amb els aparells vas més segur. I quan n'enganxes una, ja saps on és amb més exactitud. Tens el plotter, i l'ordinador, i marques les coordenades on hi ha roques.

Què és el que més es pesca?

Nosaltres, gamba. Tot l'any anem a la gamba, i a l'estiu també fem escamarlans. A l'hivern fas un poc de peix també, però ara tenim un conveni amb les barques petites, i no pesquem a menys de 120 metres de fondària. Així els respectem una zona per a ells, i nosaltres anem més enfora. I allà ja no hi ha ni rotges, ni serrans...

A l'hivern deu ser més feixuga la feina.
Bastant més. Si poguéssim, tots agafaríem vacances a l'hivern. És molt ingrat, el peix val menys i pateixes molt més. I jo no li puc al fred. A més, a mesura que fas anys, més te canses.