Les formatjades de carn dominen la Setmana Santa menorquina | David Arquimbau

TW
0

La formatjada és, segurament, el producte gastronòmic més típic de la Setmana Santa menorquina. Originàriament és de pasta de sèu i va plena de carn de be (per allò de l'anyell bíblic), xulla, sobrassada i espècies, encara que s'han anat imposant les de carn de porc pel seu toc més suau. Un producte que ha anat eixamplant la seva presència durant tot l'any, fins el punt que ha esdevingut element característic de la gastronomia menorquina.

Així ho afirmen diversos forners de l'Illa, com Lluís Febrer, de Ferreries. «Ja és un producte turístic, ho brindam com una cosa tradicional de Menorca», ja que es ven molt durant tot l'any i en major mesura, «el triple, o més, per Pasqua».

Des d'Alaior, Mari Luz Riudavets comparteix aquesta valoració de l'augment de vendes per Setmana Santa, i destaca que les formatjades de carn de be estan perdent presència. «Agraden més les de carn de porc, però també se'n fan de pollastre, de conill i de be», diu, alhora que destaca també el gust que hi ha a l'Illa per altres productes, com «els crespells o els flaons de formatge».

Jesús Portella, de Ciutadella, i en la mateixa línia que els seus col·legues, destaca també que la formatjada és un producte que «molts fan a casa, però si les fas bones i ajustes el preu, també se'n compren moltes» als forns i botigues.

Noticias relacionadas

Així, i apel·lant a una terminologia turística molt menorquina, la formatjada ha aconseguit una desestacionalització total. «Així com els panellets o els bunyols només es fan per Tots Sants, les formatjades es fan durant tot l'any», conclou Riudavets.


La mona de Pasqua

I de tradició en tradició, encara que en aquest cas adoptada. És el cas de la mona de Pasqua. «Ja fa una vintena d'anys que en vam començar a fer, va anar creixent la demanda i fa uns deu anys que es manté», diu Lluís Febrer. Una sensació semblant la té Mari Luz Riudavets, encara que per a ella, les mones «cada vegada se compren més». I és que com diu Febrer, són molts els padrins que s'han acollit a la tradició catalana «de regalar-ne una als seus fillols, i d'altres compren el pastís amb la mona com unes postres».

L'adopció d'aquests dolços ha requerit un aprenentatge per part dels pastissers illencs. De fet, recorda el ferrerienc que fa vint anys «vam fer formació amb especialistes de Catalunya, a través d'APAME», la Asociación Profesional de Pastelería, Panadería y Afines de Menorca.