Si hi ha una cosa que s’està demostrant arran de la crisi sanitària de la covid-19 és que la societat, malgrat tot, és solidària i està disposada a ajudar a aquells que pitjor ho estan passant. Una bona mostra és la iniciativa que han posat en marxa a l’Hospital Mateu Orfila de Maó, amb la qual més de dues-centes persones han enviat, amb creativitat i il·lusió, els seus millors desitjos als malalts que estan ingressats i aïllats per culpa del coronavirus.
Fa uns dies s’anunciava a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials aquesta proposta que, tot i que no és nova perquè ja s’havia duit a terme a Madrid, sí que permet descobrir la solidaritat present a la societat.
Només el primer dia es van rebre 110 missatges, i la darrera dada és que són 227.
La psicooncòloga Nike Moyano i la treballadora social Eva Torrents són les responsables de la iniciativa, juntament amb el personal d’infermeria que atén els malalts i que finalment els fan arribar les cartes a les habitacions.
«Les cartes són anònimes, només es permet el nom sense llinatges i el poble», explica Nike Moyano, qui afirma que hi ha comunicacions «de tot tipus, hi ha cartes, gloses, frases inspiradores, descripcions de paisatges, missatges d’esperança i també dibuixos». I n’hi ha que «estan escrites a ordinador però també a mà, i que envien en forma de foto», fetes per persones de totes les edats, des de fillets a gent gran, homes i dones.
«Hi ha molta imaginació», assegura Moyano, qui apunta que amb aquesta proposta s’aconsegueix un doble benefici. «Té un doble efecte: pel qui ho rep, però també pel qui ho envia». I és que «quan contestam als remitents per dir-los que hem entregat la seva carta a un malalt, molts ens tornen a respondre per dir que estan molt contents per haver contribuït» i fer una labor social en un moment com l’actual.
Torrent i Moyano fan una feina prèvia de recepció dels missatges, però també de preparació i adequació. «Seleccionam els que ens semblen que més poden aportar als malalts i que més poden agradar, que siguin neutres quant a ideologia i que siguin inspiradors», afegeix la psicooncòloga. «I el personal d’infermeria, al qual esteim molt agraïdes perquè col·laboren tot i tenir tanta feina, ho fan arribar als pacients, sempre que hi estiguin interessats».
Quan la carta arriba a l’habitació «es converteix en un regal per aquestes persones».
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
I, pel que fa a la iniciativa, felicitar a tots els participants. Tant és positiu pels qui escriuen aquestes cartes, fent que siguin solidaris amb els altres, com per a les persones que els reben.
Totes les persones, encara que no tenguin cap tipus d'educació formal, haurien de, com a mínim, respectar les altres. I per respectar les persones, el primer consisteix en respectar la llengua que utilitzen. I, en aquest sentit, es conegui bé o no, s'ha de respectar la llengua pròpia d'on un resideix. No defensaré el dret obvi d'utilitzar la nostra llengua per comunicar-nos, però sí defensaré que ningú té cap dret a demanar i, menys encara a exigir, que no s'utilitzi. Això no demostra només incultura (cosa de què demanant-no ja es pressumeix) sinó de manca d'altesa moral.
ok, now in Spanish