La baldritja de Menorca, la menys viatgera

És una de les conclusions de l’estudi Pufmed, desenvolupat per SEO/BirdLife amb col·laboració de la Fundació Biodiversitat.

Els científics han pogut conèixer els moviments de dispersió de les aus que han determinat que la menorquina es mou principalment en aigües del Golf de Lleó, el mar de Ligúria i l’entorn de Còrsega i Sardenya.

Això ha estat possible gràcies a la col·locació de caixes niu l’any 2020, amb els primers indicis d’ocupació el 2021.

A més, el marcatge amb dispositius GPS d’aus capturades a alta mar ha permès estudiar la connexió entre les zones d’alimentació més importanys i les colònies de cria.

També s’han aprofitat les captures accidentals durant la pesca per marcar les aus, que després han estat alliberades vives. Gràcies a això, s’ha pogut seguir el rastre, per exemple, d’una au capturada a Blanes, que setmanes següents es va alimentar en aigües del nord de Catalunya i del Golf de Lleó, i va visitar la seva colònia de cria a Alguer en vàries ocasions.

Els marcatges s’han fet també amb anelles de lectura a distància, per tal de facilitar la identificació individual de les aus observades en el mar, aprofitant que el grup de científics ha fet diverses sortides per observar aus marines.

Una altra de les accions de Pufmed consisteix en realitzar inspeccions costeres d’aus que s’apropen a la costa, amb una aplicació mòbil desenvolupada per SEO/BirdLife, una eina per introduir observacions puntuals per comptabilitzar-les.

El projecte ha donat també un impuls    a la prospecció de platges espanyoles de la zona mediterrània, amb la finalitat de recollir informació sobre possibles baldritges mortes, així com altres espècies marines, i identificar les      causes de la seva mortalitat. Una iniciativa per a la qual l’estudi demana col·laboració ciutadana.

La baldritja mediterrània, una espècie amenaçada

El projecte SEO/BirdLife proposa la incorporació de la baldritja mediterrània al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, ja que una gran població d’aquestes s’alimenta en aigües on són víctimes de captures accidentals. Al mateix catàleg ja hi consta la baldritja balear, també molt exposada a nivell global a amenaces derivades de la pesca i dels depredadors. L’objectiu de l’estudi és atendre aquestes amenaces i avaluar-ne el seu impacte.