Silve Pons (Antoni Pons Fernández) | Familia Silve Pons

TW
3

Antoni Pons Fernández (Ciutadella, 12-11-1936), conocido como Silve Pons, desarrolló su compromiso político y sindical en el Partido Comunista (PCIB-PCE) y Comisiones Obreras. Ejerció su actividad profesional en la industria del calzado, primero, y después en la hostelería.

Durante el franquismo participó de forma activa en varios grupos y movimientos clandestinos contra la dictadura. Impulsor y miembro fundador del sindicato Comisiones Obreras y del PCE-PCIB en Ciutadella, se presentó, en 1979, a las elecciones para el primer ayuntamiento democrático de Ciutadella. Fue elegido concejal con Andreu Bosch.

Noticias relacionadas

Persona de trato amable, gran conversador, que sabía respetar, dialogar y mantener amistad con personas de criterios e ideas distintas, seguía con interés todos los temas de actualidad.

Silve Pons defendió con coherencia y honestidad sus ideales políticos y sindicales. Aportó, desde la experiencia y el conocimiento de la realidad menorquina, sus propuestas en el PCE local y en Comisiones Obreras. También fue crítico con sus compañeros al considerar que no acertaban en sus planteamientos, aceptando las decisiones que se adoptaban al término de los debates.

El profesor Ignasi Mascaró, que también colaboró activamente con el PCIB-PCE, escribe de Silve Pons: "En Silve, discretament, ho era tot en el ponent de l'illa, encara que figurassin més els lletraferits del PCE, ja els coneixeu. En Silve va ser un lider sindical, valent i respectat, a més li devem haver inspirat i mantingut una xarxa subterrània de resistència simbòlica, tenir connectada una ja molt envellida generació de vells republicans que romanien en silenci i tenien en Silve com a referent: va ser ell qui va treure del forat en Miquel Casasnovas Riera, en Miquel de s'hort d'en Vigo, batle de Ciutadella durant la guerra civil, i el va reivindicar. Record que un dia, en un d'aquells sobrets marron en que els obrers cobraven el setmanal, em va fer arribar una fotocòpia d'un text manuscrit que en Miquel Casasnovas titulava Mi Testamento, i on resumia els principis ideològics i vitals que havien regit la sea vida".