El sabre i el punyal de baioneta, amb un tros de la funda de cuir que servia per portar-lo, es poden veure a Maó

El sabre i el punyal de baioneta, amb un tros de la funda de cuir que servia per portar-lo, es poden veure a Maó | Javier Coll

Isaac Pons de Rosa07/02/19 18:45
TW
7

«Són unes peces excepcionals, úniques a les Illes Balears», afirma l’arqueòleg Sebastià Munar, en relació a tres empunyadures de bronze, d’un sabre, d’un punyal de baioneta i d’una altra espasa, que es van trobar durant les prospeccions arqueològiques que es van fer prèviament al dragat del port de Maó, el 2013. Unes peces que han resultat ser de l’Armada espanyola, de mitjans del segle XIX, les quals es poden veure ja al Museu de Menorca i que seran l’objecte d’anàlisi de l’activitat «La peça del mes», que tindrà lloc aquest divendres, a les 19.30 hores, a les mateixes instal·lacions museístiques.

Els especialistes qualifiquen la troballa com a molt rellevant, ja que «a Balears no s’ha trobat mai cap peça com aquesta i a Espanya tampoc en tenim constància», apunta, amb prudència, l’especialista.

Les peces

El sabre «devia caure a la mar de forma accidental», i al fons «es van anar adherint diferents elements marins», un procés que es denomina «concreció». «Amb el pas del temps, només s’ha conservat el bronze del mànec, mentre que la fulla de l’espasa, que era de ferro, es va concrecionar» i va quedar gravada en la matèria que es va anar dipositant. És així que, una vegada al laboratori, s’ha pogut emprar aquest material com a motlle, del qual s’ha pogut extreure una reproducció de la fulla original, feta amb resines, que permet veure com era aquesta arma.

El mateix procés s’ha seguit amb el punyal, del qual, a més, s’han conservat restes de cuir de la funda on anava la fulla. «El cuir s’ha conservat bastant bé, per la manca d’oxigen que hi ha davall la mar», explica Munar.

Quant a la tercera empunyadura, també és d’aliatge de coure i correspon a un floret. «Les tres peces són de mitjans del segle XIX», diu, assenyalant la data de fabricació, 1860, gravada al metall. «Les empunyadures tenen una sèrie de gravats, hi ha un nombre de sèrie, el segell de l’Armada espanyola i la data». Uns identificatius que «haurien de permetre saber de qui van ser aquestes armes, si accedim als registres dels arxius militars». Una tasca, aquesta, que resta pendent de fer per tenir una informació concreta sobre aquests exemplars.

A més, en l’empunyadura del floret «hi ha gravades unes figures humanes i decoracions florals» que encara no s’han pogut identificar.

Conservació

Sebastià Munar destaca també la tasca de conservació que han duit a terme els restauradors Bernat Burgaya i Margalida Munar, qui, fins i tot, «sense tenir a Balears cap centre on es puguin fer aquestes feines, no tenim cap centre d’arqueologia subaquàtica ni cap infraestructura per fer restauració», lamentà.

«Aquestes espases són les més espectaculars però no són les úniques peces que van sortir arran del dragatge del port», recorda Munar, qui apunta també a nombrós material ceràmic, «local i d’importació» que «ajuda a explicar la història del port de Maó». I és que al fons de la dàrsena maonesa hi ha escrit el passat, «des del segle IV abans de Crist fins a l’actualitat», destaca l’arqueòleg, qui demà xerrarà d’aquestes espases durant la sessió de «La peça del mes» que es farà al Museu de Menorca. Una activitat en la qual serà també un dels restauradors, Bernat Burgaya.