Voluntaris, treballadors, aficionats i xerrades. La Fundació Hestia ha posat en marxa diferents accions | Antxon Cartresana

TW
0

«És una de les millors coses que m’han passat enguany», diu en Martín Méndez en relació al programa #Matealestigma de la Fundació Hestia, que li ha permès assistir als partits de l’Hestia Menorca al pavelló de Bintaufa. Perquè Menorca és terra de bàsquet i que millor que aprofitar aquest fenomen per lluitar contra els estigmes en les persones i les famílies que pateixen qualque tipus de problema vinculat amb la salut mental.

Açò és precisament el que fa la Fundació Hestia, el patrocinador principal del Bàsquet Menorca, a través de la seva àrea de sensibilització i en el marc del projecte #Matealestigma que, a Menorca, ha tingut com aliada a la Fundació per a Persones amb Discapacitat.

La Fundació Hestia ha cedit tota la temporada les entrades que li corresponien com a patrocinador, a col·lectius que aglutinen a persones amb trastorns o malalties mentals, des de l’Àrea de Salut de Menorca, la Fundació per a Persones amb Discapacitat, l’Associació de Familiars de Malalts Mentals (AFEM), l’Associació de Trastorn d’Espectre Autista (TEA) o el Centre de Salut Mental de Sant Miquel. I ho ha fet també en col·laboració amb entitats de les ciutats on l’equip ha jugat. Així, més de 500 persones han gaudit del bàsquet, i 800 més han assistit a les xerrades organitzades per la Fundació Hestia, sobre la promoció de la pràctica esportiva com a eina per a la millora de la salut mental, a càrrec del psicòleg esportiu de l’entitat, Oriol Incarbone.

A més, s’han editat materials, flyers, càpsules de vídeo amb entrevistes a pacients i membres del club, i en col·laboració amb la Fundació per a Persones amb Discapacitat s’han aplicat descomptes en els carnets de soci i, a través de la seva borsa de treball, tenen una persona contractada per als dies de partit. També un voluntari del Club Vidalba ajuda cada divendres en diferents tasques al club, i els dies de partit hi ha un grup de voluntaris que ajuden en l’organització.

Tota aquesta feina la valoren alguns beneficiaris d’aquestes accions, com en Manu Cid, un vesí des Castell diagnosticat de trastorn bipolar que posa en l’accent en la diversitat mental. «Cada un té una percepció de la realitat diferent, no se’ns ha de tractar com si fóssim malalts mentals, sinó persones normals, que tenim una forma de veure les coses». Per açò, fets tan senzills com la col·laboració amb el club o l’assistència als partits, «a alguns els dona l’oportunitat de sortir fins i tot del psiquiàtric per anar a veure partits i açò és fantàstic».

També en aquest sentit, Martín Méndez recorda que «durant molts anys em va costar sortir de casa», i ara, amb aquesta oportunitat, «els caps de setmana m’arregl per sortir de casa i agafar carretera per anar a veure l’equip». I ho fa amb els seus pares, un fet que «valor molt» perquè fa família i perquè «té un punt de terapèutic i, quan un va al pavelló, surt amb les piles carregades».