TW
1

Un ambient de festa es respirava aquest dijous fosquet a la sala de plens de l’Ajuntament d’Alaior, a l’acte de presentació de la revista que «Es Diari» dedica a les festes de Sant Llorenç. La nombrosa assistència responia segurament a què la revista dedica la majoria de les seves 60 pàgines a donar protagonisme a la gent del poble, a les persones que animen la vida de Lô i també la seva festa.

El batle José Luis Benejam va qualificar d’«edició brillant» la nova publicació. I l’editor del diari, Josep Pons Fraga, va donar valor a la feina del coordinador Blai Barber, de l’autora de la portada, Verónica Arellano, i dels dissenyadors Maria Ruiz i Josep Bagur, per repassar després la diversitat de continguts, especialment els reportatges més imaginatius dedicats a les «sàvies marxoses», a tots els perruquers del poble, i a les bessones, a més de la història del cinema a la vila, o les entrevistes al pregoner Paco Perea i a l’empresa Antoni Pallise, entre altres temes.

La feina periodística

La revista de festes transpira l’aire amable de Sant Llorenç i aporta bon humor, a través dels reportatges periodístics de Blai Barber. El coordinador va destacar ahir la diversitat dels continguts, que formen una revista que vol agradar als lectors alaiorencs. Més de quartanta persones de Lô hi apareixen explicant alguna història. La festa es viu a través de les vivències de la gent.

L’autora de la portada, Verònica Arellano, va explicar els detalls de la seva obra artística, destacant el paper de l’arena, escampada per sa plaça, on «s’escarva el sentiment d’un poble».

A l’acte hi van participar el caixer batle Cristóbal Marqués, el regidor de festes Rafael Quintana, el regidor de Junts per Lô Anselm Barber i hi era present el diputat i exbatle, Pau Morlà.

Noticias relacionadas

En defensa de l’ús del topònim popular Lô

Josep Pons Fraga va titular la seva intervenció «Festa i identitat a Lô» i va servir per defensar la «pronunciació menorquina, natural i eufònica del nom propi d’aquesta població i el seu municipi: Lô. En lloc de l’artificial, imposat i ortopèdic A-la-ior o molt pitjor encara el mallorquinitzat ‘Aleó’».

Va explicar que havia consultat aquesta qüestió al poeta Ponç Pons qui li va comentar que «jo ja fa temps que he reivindicat açò de Lô». Va recordar com havia fet servir aquest nom a l’obra més personal «Camp de Bard». El poeta comentava «Res d’Alaior. Noltros deim Lô i és així que vull que surti i quedi publicat per sempre».

L’editor d’«Es Diari» va fer la mateixa consulta a Miquel Àngel Limón i a Pau Sintes, que van coincidir fent referència a la cançó més popular, «Es llangardaix de Lô».

Per reafirmar la naturalitat amb què es fa servir aquesta expressió va presentar una llista de noms: Som gent de Lô, Lô Tapes, Per es bé de Lô, Lô Esport, Junts per Lô, Retrats de Lô, Lô lo millor, Lô per venir, Sa caseta de Lô, Acadèmia Lô Idiomes, Lô Salut, Aloencanta, Xou Lô Patins, Batulô, Dansa-Lô, Gin Lô de Menorca, Dimecres nit. Compra-Lô, Fosquets de música a Lô. I hi va afegir la Perruqueria Lô 21, situada al carrer d’Alaior de Ciutadella.

Josep Pons va animar a la gent de la vila: «Emprau, gaudiu i disfrutau, idò, amb aquest Lô tan hermós, polit, menorquí, potent i expressiu».