La història que s’amaga davall la mar

Els arqueòlegs Antoni Ferrer i Irene Riudavets van supervisar la recuperació de tot aquest patrimoni durant el dragatge del port i la restauradora del Museu de Menorca, Alícia Ciudad, s’encarrega del dessalat de les peces més destacades. És un procés imprescindible, apunta, sense el qual, sobretot la ceràmica, seria fàcilment degradable després de tants anys davall la mar.

Com apunta Ferrer, «el 99 per cent de les restes són ceràmica, però també hi ha objectes de vidre, com ara bòtils, o de metall, com peces de coberteria (culleres, ganivets, forquilles), parts metàl·liques d’embarcacions i també restes de projectils», per exemple de la Guerra Civil.

«Gairebé tots els objectes de ceràmica corresponen als segles XVIII i XIX, però també hi ha àmfores d’època púnica i romana», diu l’arqueòleg.

Pipes de caolí

Una de les sorpreses ha estat la gran quantitat de pipes que s’han recuperat del fons de la dàrsena. Unes, estan fetes amb ceràmica, adornades o no, i unes altres que destaquen especialment estan fetes amb caolí, una argila blanca molt utilitzada antigament a llocs com Anglaterra o Holanda. «Per l’escut que duen, molts són del Regne Unit, del segle XVIII». Eren uns instruments quotidians que «se rompien molt i es veu que els mariners els tiraven a la mar».

Els materials obtinguts poden explicar temes com les relacions comercials i els vaixells que històricament atracaven a Maó per la seva ubicació a la Mediterrània. Tot i així, només una porció petita d’aquestes restes acabarà documentada i exposada al públic. Moltes peces no tenen prou rellevància per a conservar-se i es tornaran a dipositar a la mar de forma localitzada i controlada.