La vacuna salvadora d’en Bernat Figuerola

El notari i el seu ajudant havien acudit puntualment a la seva reunió amb l’emblemàtic personatge d’Alaior, per tal de deixar constància de les darreres voluntats en el testament.

I iniciaren la feina, sempre amb humor, repartint a tort i a dret les seves possessions, començant pel seu «enteniment i també tota la meva cultura». El beneficiari, «el nostre ajuntament, perquè no perdin la compostura».

El seu capital i també «una tanca, un corral i gallines per fer ous estrellats» ho llegà en Figuerola als «més necessitats, perquè així tenguin un jornal i puguin sobreviure davant les adversitats».

Però resulta que té molta més fortuna: «Dos milions i un gran robí». Amb la intenció que el diamant «es subhasti al millor postor per treure més doblers per als comerços d’Alaior», a qui deixa, per cert, «el meu amor perquè ningú no s’ha de rendir».

Però encara n’hi havia més per repartir. El notari deixà constància del desig d’en Bernat Figuerola de deixar «s’estança de Binixamó i tot el lloc de ses Canesies» a «les autoritats i a l’oposició», que deixin anar ja de ximpleries, «que es facin amorosies, pel bé de la nostra població».