El darrer viatge... -curt, Antoni Salvador Caules | Youtube: Antoni Salvador

6

Temps era temps, i el temps passat ja no tornarà. Tampoc al port antic de Ciutadella, on enguany -el 12 de maig- es compliran deu anys de la darrera partida d’un vaixell de passatgers, el «Nura Nova», de la ja desapareguda naviliera Iscomar, a qui Antoni Salvador ha dedicat un curtmetratge.

«El darrer viatge» és el títol d’aquest audiovisual elaborat a partir d’imatges dels darrers trajectes que la companyia va fer a Ciutadella. Del 2011, quan va fer la darrera aparició a l’interior del port antic per començar a operar des del dic de Son Blanc, i del 2016 (12 de setembre), quan la naviliera va fer la seva connexió amb Alcúdia, quan va desaparèixer després de 37 anys d’història.

Antoni Salvador ha comptat per aquest treball amb la col·laboració de Joan Francesc López Casasnovas, autor de la lletra que acompanya les imatges.

Amb música de fons de Ruperth i Toni Ocanya, i imatges i muntatge de Salvador, el text xerra d’aquest darrer viatge d’una embarcació que maniobrava amb «destresa i seny» a l’interior de la dàrsena de ponent. Un vaixell que va ser testimoni de multitud de viatges, d’autòctons i visitants, comerciants, industrials o estudiants.

Amb un cert to nostàlgic i poètic alhora, amb referències a autors i a textos d’autors com Joan Maragall, Ausiàs March, Jorge Manrique o Antonio Machado, l’escriptor introdueix també algunes dosis de crítica, ironitzant sobre els desitjos de grandesa i el poder de la butxaca, la «pàtria» d’avui, la mateixa que va impulsar la construcció del braç exterior. «Calia, sí, un braç a desgrat de ventades, i tanmateix no guanya el seu torcebraç contra llebeig, ponent o mestral, furiosos, a vegades».

Amb només uns dies, Antoni Salvador acumula a Youtube més d’un miler de visites, amb un muntatge amb el qual intenta transmetre el canvi que ha suposat per a Ciutadella, i més concretament per al port antic, el final de les operacions comercials.

La intenció, com apunta Salvador, era «expressar els signes del temps, els canvis que ens acompanyen, de com vam passar d’una situació interna, al port antic, a una altra manera de viure», més tranquil·la, tal vegada, sense les anades i vingudes d’un ‘vaporet’ que, de qualque manera, va establir un nexe amb el poble.

«Sense voler ser nostàlgic, sí que és un vídeo emotiu, emocionant», admet l’autor, qui tant el 2011 com el 2016, va voler enregistrar amb la seva càmera els darrers viatges del vaixell.

Aquest sentir es pot resumir en unes línies de Machado que López Casasnovas reprodueix: «Y cuando llegue la hora de mi último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo, ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar».