Àngels Andreu ha creat una història plena de sensibilitat | Gemma Andreu

TW
3

Davant la gran acceptació que va tenir l’any passat el llibre «La Sofia i jo som diferents», Asinpros s’ha animat a editar un segon conte infantil, que en aquest cas es titula «La meva germana és especial». Un treball que, en realitat, és un homenatge a les famílies que conviuen cada dia amb les discapacitats, tot posant l’accent en el punt de vista dels germans (també dels pares), que viuen un món d’emocions força especial.

«La meva germana és especial» és obra de les mateixes autores de «La Sofia i jo som diferents». El text és d’Àngels Andreu, vocal d’Asinpros i que treballa des de fa més de vint anys en la millora de la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional.

Per altra banda, Lina Olives és educadora infantil i és l’autora de les il·lustracions que acompanyen la història; i Sílvia Ayala, graduada també en educació infantil i especialitzada en psicomotricitat, logopèdia i atenció primerenca, contribueix aportant propostes didàctiques i les correccions.

Un món d’emocions

Com diu Andreu, «un germà és un company de viatge, una font d’aprenentatge constant amb qui compartim sentiments i vivències». És en el nucli familiar on «aprenem a jugar, a cedir, a negociar, a guanyar i a perdre». I tot i que les dificultats sempre hi són, no és menys cert que aquestes es fan més presents quan un membre de la família «requereix una atenció especial».

És en aquest context, que el conte «vol posar de manifest les emocions del protagonista, perquè en la infantesa tot costa molt més d’entendre» i apareixen les emocions, l’alegria, la tristesa, la por, la sorpresa, la ràbia, l’enuig. «Tenir una germana amb diversitat funcional també et fa especial a tu», afirma Àngels Andreu, qui coneix molts casos particulars i ha viscut de prop aquestes sensacions.

Partint d’aquí, el conte explica la història d’en Jordi, que neix en una família lluitadora i que tindrà en la seva germana el seu veritable referent.

Na Sofia està diagnosticada de síndrome de Sanfilippo, una malaltia minoritària degenerativa i incurable que, al cap de pocs anys, l’obligarà a emprar cadira de rodes.

La història és inventada, són seqüències de la vida quotidiana que posen de manifest les emocions del fillet. Per a Orestes Carreras, president d’Asinpros (Associació Insular d’Atenció a Persones amb Discapacitat), considera que aquest conte «ralla d’un dels temes més sensibles, els germans i les germanes de les persones amb discapacitat», i per açò «hem volgut fer visibles les emocions que conviuen diàriament amb les famílies», per les quals, moments com l’actual, amb la crisi de la covid-19, esdevé «un retrocés» per diversos factors, entre ells, per «la ruptura de les seves activitats quotidianes» que són fonamentals per a les seves teràpies.

Aquest llibre, carregat de lliçons de vida i d’aprenentatge amb relació a les diversitats funcionals, es presentarà el dijous 23, a les 19 hores, a la Sala d’Audiències del Claustre del Carme, de Maó, amb totes les mesures sanitàries corresponents. Per assistir-hi, cal inscripció prèvia, a asinpros@gmail.com o al 871.59.07.00.