Els principals protagonistes de les festes, els cavallers i la junta de caixers, han presenciat amb cert disgust algunes de les escenes que s’han produït aquests dies a Ciutadella. Així ho lamentava aquest dimecres el caixer senyor, Borja Saura, qui feia extensiu a «Es Diari» el missatge que havia llençat a través d’IB3 Ràdio. I és que, deia Saura, conversant amb pagesos, aquests tenen «els ànims molt baixos». I és que «no entenc la festa que es fa; entenc que tots esteim tristos i que són dies que els ciutadellencs esperam tot l’any per celebrar-ho, però és difícil estar en la pell» dels cavallers. Ells «es preparen tot l’any per aquest moment» i ara «són els únics que no hi són».
Un dia normal, però no tant
Aquest dimecres i dijous són dos dies considerats no festius. Per tant, no està permès de beure alcohol a la via pública; només a les terrasses dels bars i en propietats privades. I hi ha les mesures covid; per tant: ni fumar si no hi ha distàncies, ni anar sense mascareta, etcètera.
Amb tot, l’aire que es respirava aquest dimecres dematí als carrers de Ciutadella era el d’un dia diferent, amb moltes finestres i balcons engalanats amb banderes blanc i vermelles, però amb la creu de Malta més orfe que mai, sense l’inseparable so del tambor i el fabiol.
Hi hagué berenars familiars, trobades d’amics, gins amb llimonada i més d’una, i de dues, sonades de fabiol. Notes que recordaven que el sentiment santjoaner, tanmateix, no desapareix. Perquè Sant Joan es viu endins, sense necessitat de grans concentracions ni botellots com els que hi va haver la matinada anterior, per exemple as Pla, gràcies a un desembarc de visitants molt nombrós i molt poc comprès (i molt irritant) per aquells que més estimen la tradició i que són els que realment són privats de la seva celebració.
Una bona ruixada, poc abans de les dues, va fer que s’ho repensessin aquells que tenien pensat ser davant Cas Comte per assistir a un inexistent primer toc. El cel va evitar simulacres desafortunats, enguany sí, amb presència policial. Tot va quedar en uns aplaudiments d’una trentena de persones.
Sense protagonistes
Protagonistes habituals dels actes protocol·laris de Sant Joan coincidien aquest dimecres que viuen aquests dies amb molta tristor i desitjosos que passi el malson de la covid. El director de la Banda de Música, Joan Mesquida, admetia que «fa estona que tenc assumit» que no serà a la tarima des Born i que, de qualque manera, «tenir ‘Foc i Fum’ ha estat, per jo, la manera de viure el meu Sant Joan musical; avui tindrem la darrera funció i em mantindrà ocupat». Però a banda d’açò, poc més, només el tradicional dinar amb amics i «una volteta per Ciutadella, al vespre, per no perdre el costum». Demà (aquest dijous) dinar de família i sant «segurament, fora de Ciutadella».
Els membres de la qualcada i les famílies pageses que són els veritables protagonistes de les festes, viuen amb especial neguit aquest segon any sense Sant Joan. Per açò, molts dels cavallers ni tan sols baixen a poble aquests dies, i si ho fan, és de manera molt testimonial.
Igual passa amb els integrants de la junta de caixers. El caixer senyor, Borja Saura, no és ni tan sols a Menorca, perquè, com també creu sa capellana, Antoni Fullana, aquests són, de fet, «uns dies normals, avui (dimecres) he fet missa al matí i l’únic que faré després és anar a la pregària de vespres a Sant Joan de Missa». I incidia també en el «sentiment de tristor, és mal de dur, pensava que només seria un any sense Sant Joan. Esperem que aquest sigui el darrer».
El fabioler, Sebastià Salort, que espera que aquest sigui el darrer any sense cavalls al carrer, creu que enguany «la gent ho té més assumit, l’any passat va ser més inesperat». I també que «el sacrifici és necessari per estar millor». Per açò lamentava els excessos i reproduïa expressions iròniques sorgides des de la pagesia, referents a què «sembla que són els cavalls els que duen el virus», perquè només ells es queden sense sortir.
Capvespre i nit
La sobretaula es va traslladar a moltes terrasses. En uns casos, la gent es mantenia a les seves taules. En altres casos, fins i tot aparegueren guitarres per fer sonades improvisades i motivant reunions sense gaire control ni mesura.
A mesura que avançà el capvespre s’intensificà el volum de gent als carrers del centre. Allà, efectius de la policia local van estar presents, recordant l’obligatorietat de dur la mascareta o de no fumar, i als bars, que no poden servir si els clients no estan en una taula.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
A veure si amb una mica de sort sí que hi pot haver festes de Gràcia...
Sin caballos, sin toc de fabiol, con una gran tristeza, y más aún de ver como nuestras tradiciones se han convertido en un inmenso botellón donde alcohól y otras substancias campan a sus anchas. Que ha pasado con nuestras fiestas? , como hemos permitido que algo inmenso haya degenerado en una ciudad convertida en barra de bar. Que es lo siguiente? Que nos queda si perdemos nuestros origenes? Hay que actuar ya, sin falta y velar porque tradición y botellón no sean sinónimos. Sant Joan es viu!!!
Después del desastre de gestión de la pandemia,el bochorno sufrido por el estado tras los indultos vergonzosos lo siguiente es dar alas a los animalistas para que intenten eliminar los caballos de nuestras fiestas vivir para ver,caixe señor estoy con usted un abrazo
Sin caballos y con la guardería abierta de botellón y el control del botellón , que tenian que hacer nuestros queridos políticos?se lo pasan por el forro,ya perseguirán a los menorquines, cómo siempre
Fuuuuu, sentiments ferits dels ciutadellencs, amb tota la tropa de fora a tope, que si un d'aquests ho du, s'empastifada serà grossa. I ara què?! Qui ho arreglarà?! Els governants de d'alt la sala? N'Armangol? En Sanchez, o en Simón?. Mala ferida....