Un calendari amb dites de ca nostra

La sobrassada i el vi són protagonistes de gener que, juntament amb febrer, és el mes més fred de l'any. «Amb sobrassada i vi, es fred és bo de sofrir» és la dita elegida.

Una barraca del camp il·lustra el    febrer que, amb el pont de bestiar, són les construccions de pedra en sec on els animals es poden resguardar del fred i la pluja, «Fer un dia de barraca», amb el mateix significat que «Fer un dia de pont i cova», estar a casa.

«Més val tenir un bon vent que força de rems» és la dita per al març, que resumeix la preferència de navegar amb el vent a favor que no a força dels braços.

A l'abril, la gastronomia té una presència en la celebració familiar de la Pasqua. «Ser fum de formatjada» es refereix als resultats inexistents d'una cosa, com el mateix fum inexistent quan les formatjades eren elaborades per mares i s'àvies.

«Segons ses castanyoles, es floc» al·ludeix a la necessitat d'adequar cada cosa a les circumstàncies, com les castanyoles menorquines adornades al gust de cada ballador del grup folklòric.

«Estar estrets com a pinxes», amb un anglicisme inclòs, el que passa quan es reuneix tanta gent, com per exemple el juny en els Jocs des Pla de Sant Joan

«Es millor formatge té cucs» ens recorda que ningú és perfecte, com li pot passar al formatge de l'Illa, un dels productes locals més coneguts arreu del món.

A l'agost, la figa és una de les fruites més preuades i quan es vol significar que una cosa és diferent del que es pensa se diu «Açò són figues d'un altre paner».

«En el cel roquetes, a la terra bassetes» fa referència a que els nivolats amb forma d'empedrat són senyal de pluja.

Si dues persones són molt amigues, es diu que «Són corda i poal», dos elements que sempre van junts per treure aigua d'un pou o una cisterna.

Cada cosa s'ha de fer    en el moment adequat i a partir de novembre «Per Tots Sants, murtons i glans, cames-seques i esclata-sangs».

El desembre clou l'any i sobretot al camp sempre s'han de tancar les barreres; per tant, «Qui vengui darrere, que tanqui sa barrera».