La destil·lació va ser introduïda pels àrabs i es va difondre en el segle XIV des del Regne de Mallorca | A.M.

0

La història de la fabricació dels licors a l’Illa és antiga, amb l’elaboració de productes de molta qualitat que van obtenir nombrosos premis en les exposicions nacionals i internacionals en què van participar els seus productors. En aquest sentit, el primer licorer documentat al port de Maó és Antoni Salcedo, que com a mínim l’any 1820 ja fabricava licor, segons assegura el doctor en Història econòmica Alfons Méndez, que aquest dijous a les 19 hores oferirà la xerrada en línia «Sobre la producció d’aiguardent, gin i altres licors al port de Maó del segle XIX», organitzada pel Museu de Menorca en el marc de l’exposició temporal «Magatzems d’històries».

La informació sobre la identitat d’Antoni Salcedo com a propietari de la fàbrica de licors és una de les novetats que Méndez aportarà en la seva xerrada, arran de la recerca realitzada amb posterioritat a la publicació el 2016 del seu treball d’investigació «El gin de Menorca, de la llegenda a la història (1717-2013)» dins la col·lecció Quaderns de Folklore.

La investigació històrica d’Alfons Méndez sobre la urbanització de les places de Maó, i concretament la plaça Miranda, va treure a llum la queixa del fabricant Antoni Salcedo de les molèsties que la gent provocava pel fet de tenir els magatzems portuaris aferrats a la seva fàbrica de licors, que estava ubicada en el lloc on avui dia s’aixeca l’edifici que durant anys va albergar la seu de Correus a la part final de la Costa de ses Voltes, baixant a la dreta.

Segons recorda Méndez, la Costa de l’Abundància va ser construïda els anys 1828-1829 i la pintura anònima reprodueix una escena quotidiana de 1835, quan no feia molt de temps que s’havien acabat les obres de la baixada.

L’escrit de queixa de Salcedo està datat el 1829, mentre que el quadre que mostra l’activitat d’un dia qualsevol al Moll de Llevant del port de Maó, ja apareix una fàbrica de licors. La fàbrica de licors més antiga documentada al port de Maó es remuntava a 1840.

Un dels principals fabricants va ser Josep Pons Sintes (1867-1935), que amb 26 anys va obrir La Confianza, que s’anunciava com a nuevo almacén fábrica de aguardiente, anisados y licores al nombre 16 del Moll de Llevant, amb la indicació que elaborava tota casta d’anisats i licors superiors procedents d’esperit de rem rectificat. L’any següent anunciava els espirituosos a la venda encapçalats pels aiguardents, seguits de quatre licors «del país», com eren la ginebra, l’aniset, el palo i l’absenta, a més de conyac, ginebra d‘Holanda i rom.

Com assenyala Méndez, Pons Sintes va redactar cinc quaderns de treball que contenien 231 fórmules, de les quals 95 eren d’aiguardent i licors, 45 de vins generosos i també sobre xarops, refrescos i vins, entre altres.

El fabricant elaborava una vintena de begudes, com conyac, whisky, ginebra d’Holanda, gin, palo, calent, rom, canya blanca i vermella, aiguardent de pota, aiguardent de la Rioja, anís sec i dolç, aniset de bordeus, anissos aromatitzats, absenta, menta o rosolis, encara que si es té en compte qualitats i varietats, Méndez afirma que es pot parlar de quasi un centenar de begudes.

En tres dels quaderns hi ha fórmules en què la diferència amb la ginebra d’Holanda és mínima, donat que tenen els mateixos ingredients, la diferència radica en la major quantitat de baies de ginebró que té l’holandesa i en la seva graduació, que és inferior en el gin.